Impermeabilització del sòl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
mCap resum de modificació
Línia 1:
La '''impermeabilització del sòl''' en [[hidrologia]] i [[pedologia]] és el fenomen de cobrir el [[sòl]] amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o entubacióintubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la [[conductivitat hidràulica]] del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.<ref name = "Bundesamt">{{ref-web|url=https://www.umweltbundesamt.de/daten/flaeche-boden-land-oekosysteme/boden/bodenversiegelung#textpart-1| títol = Bodenversiegelung| editor = Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient)|lloc = Dessau-Rosslau|llengua = alemany|consulta = 2 de maig de 2018}}</ref> Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la [[urbanització]] de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diaz-Benito|nom=Daniel|cognom2=Font|nom2=Mercè|cognom3=Passarell|nom3=Carles|cognom4=Ramos|nom4=María-José|capítol=Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions|títol=Diagnosi ambiental del Parc de Collserola|url=https://www.researchgate.net/publication/283079464_Sistema_d'indicadors_i_metodes_d'avaluacio_d'impacte_ambiental_SIMAIA_de_les_urbanitzacions|edició=|llengua=|data=2008-01-01|editorial=|lloc=|pàgines=135–145|isbn=}}</ref> Entre els efectes hi ha:
 
* L'aigua de pluja no pot [[Infiltració (hidrologia)|filtrar]] i alimentar el [[nivell freàtic]].
* Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, grangrans masses d'aigua són évacuadesevacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.<ref>{{Ref-web|url=http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/programa_jornada_suds_25_11_2016.pdf|títol=Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible|consulta=2 de maig de 2018|format=pdf|editor=Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona|data=25/11/2016}}</ref>
* En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'[[erosió]].
* El [[microclima]] local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampòctampoc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra. La impermeabilització contribueix fortament a la creació de d'i[[Illa de calor|illeslles de calor]].
* El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.<ref name = "Bundesamt"/> En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Llistosella|nom=Jaume|cognom2=Sànchez-Cuxart|nom2=Antoni|títol=Els Arbres dels carrers de Barcelona|url=https://books.google.de/books?id=jG5dd7ot9jUC&pg=PT6&lpg=PT6&dq=%22Impermeabilitzaci%C3%B3+del+s%C3%B2l%22+-wikipedia&source=bl&ots=xcqY74yiM0&sig=B0WBgfBuBBYRS9_iGQTO3lsNh-M&hl=nl&sa=X&ved=0ahUKEwi1g4j9-OfaAhXJGuwKHSSiB4cQ6AEITTAG|data=2007|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788447531387}}</ref>
 
S'assatjaassaja de mesurar el grau d'impermabilitzacióimpermeabilització mitjançant [[teledetecció]] per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI ''(normalized difference impervious surface index)''.<ref>{{TERMCAT|nom=NDISI}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom = Pons Fernández|nom= Xavier|cognom2=Arcalís Planas|nom2= Anna|títol = Diccionari terminològic de teledetecció|lloc= Barcelona|editorial= Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana|data = 2012|pàgines= 597|col·lecció=Diccionaris Terminològics|
isbn=978-84-412-2249-6}}</ref>
 
[[Fitxer:Barcelona International Airport.jpg|miniatura|Impermeabilització massiva no sostenible en un lloc per al qual existeixen solucions permeables: els [[aparcament]]s d'aeroport<br>{{mida|80%|Imatge:[[Aeroport de Barcelona-El Prat]]}}]]S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir l'la infiltració de substàncies tòxiques com ara les [[Benzineria|gasolineres]], [[Abocador|abocadors]], fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.
 
== Remei: sistemes de drenatge sostenible ==
Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remedienremeien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acònimacrònim anglès SuDS ''(sustainable urban draining systems)''.{{sfn|Universitat politècnica de València|2016}}<ref>{{ref-publicació|publicació = Levante - El Mercantil Valenciano| article =Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim|nom = D. cognom = Llorens| data =04.03.2018}}</ref> En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com parquíngspàrquings o carrers de poc transittrànsit.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Knapton|nom=John|cognom2=McBride|nom2=Craig|títol=The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland|url=http://www.john-knapton.com/Paper59909.html|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'[[hidroplanatge]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.elpuntavui.cat/article/-/12-infraestructures/72224-a-torrent-sinstalmla-paviment-permeable.html|publicació = El Punt | data =18 agost de 2009|article =A Torrent s'instal·la paviment permeable|nom = E. |cognom = Castellano}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, sse'enn pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.
 
== Referències ==