Josep Maria Subirachs i Sitjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
mCap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
||
Línia 72:
[[Fitxer:Subirachs - Macià.jpg|miniatura|esquerra|''[[Monument a Francesc Macià]]'' (1991), [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]] de Barcelona. El pedestal representa la [[història de Catalunya]], mentre que l'escala invertida i inacabada simbolitza el futur del país, que es va construint dia a dia, esglaó a esglaó.]]
El 1986, en rebre l'encàrrec de la Façana de la Passió del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]], inicià una nova etapa en la qual
desenvolupa al cicle passional del temple gaudinià, ja que és més adient per emfatitzar el patetisme del tema, mentre que el [[Fitxer:Monument Macià Vilanova.jpg|miniatura|''Monument a Macià'' (1983), [[Vilanova i la Geltrú]].]]
Altra de les característiques en l'obra de Subirachs ha sigut la reivindicació identitària, l'evocació de la història i cultura de Catalunya, la qual ha recreat constantment a la seva obra, ja que segons declaracions seves «m'agradaria ser un artista que ajudés a crear els símbols d'identitat del meu país».{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|p=16}} Així, a la seva obra abunden els monuments de caràcter nacionalista, com l{{'}}''Homenatge a la Resistència Catalana'' (1981), el ''Monument al restabliment de la [[Generalitat de Catalunya]]'' (1982), el ''Monument al mil·lenari de Catalunya'' (1990), els realitzats en homenatge a diverses poblacions catalanes (Barcelona, [[Manresa]], [[L'Hospitalet de Llobregat]]), o a personatges catalans: [[Pompeu Fabra]], [[Ramon Llull]], [[Borrell II]], [[Pau Casals]], [[Salvador Espriu]], [[Francesc Macià]], [[Lluís Companys]], [[Josep Irla]], [[Josep Tarradellas]], etc.{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|pp=17-20}} En aquest sentit se situa igualment la figura de [[Sant Jordi]], patró de Catalunya, al que l'artista ha representat en nombroses ocasions, des de les figures individuals situades a la seu de la [[Caixa d'Estalvis de Catalunya]] a Barcelona, al monestir de Montserrat o al temple de la Sagrada Família, fins a la seva presència en escenes i relleus de més diversa temàtica, com al ''Sant Jordi-Teseu'' de la ''[[loggia]]'' del Palau de la Generalitat, la porta de la sagristia de la capella de Sant Jordi al mateix palau, la porta de Sant Jordi al Palau del Lloctinent de Barcelona, o el fris de la capella del Santíssim a Montserrat.{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|pp=20-22}}
Tanmateix, altra de les constants en l'obra de l'escultor és la presència de lletres i números, com a símbol de la comunicació i del progrés intel·lectual. Al llarg de la seva obra ha emprat diverses tipografies, i en nombroses ocasions ha donat forma geomètrica a les lletres, com cubs o esferes, o bé les ha representat com piràmides o escales. En altres ocasions ha elaborat anagrames, com el creat per a Parkings de Barcelona (1967), que alterna la P i la B de forma senzilla però original, o els passamans amb forma de G i O per a General Óptica (1966). Obres on apareixen lletres o números són: ''Les Taules de la Llei'' (1959), ''Tele-eXprés'' (1966), ''Comunicació i Computació'' (1971), el fris de la façana de l'[[Estació de Sants]] (1979), ''Als socis i a les penyes del [[Futbol Club Barcelona|Barça]]'' (1999), ''Hotel'' (2002), ''Estela'' (2003), i les portes de bronze del temple de la Sagrada Família (1987-2010).{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|pp=24-26}}
|