Josep Maria Subirachs i Sitjar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
mCap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 72:
 
[[Fitxer:Subirachs - Macià.jpg|miniatura|esquerra|''[[Monument a Francesc Macià]]'' (1991), [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]] de Barcelona. El pedestal representa la [[història de Catalunya]], mentre que l'escala invertida i inacabada simbolitza el futur del país, que es va construint dia a dia, esglaó a esglaó.]]
El 1986, en rebre l'encàrrec de la Façana de la Passió del [[Temple Expiatori de la Sagrada Família]], inicià una nova etapa en la qual recuperarecuperà dos dels estils anteriorment practicats, l'expressionisme i l'abstracció metafísica, manifestant que «la característica més destacada d'aquest nou camí, que acaba de començar, és que constitueix una síntesi de les meves etapes anteriors, el que accentua una de les particularitats de la meva escultura i la constatació d'un cert eclecticisme».<ref>{{ref-web|url= https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:WhGFs1OyYbsJ:www.subirachs.cat/docBiblio.ashx%3Fid%3D457+&hl=ca&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESh-i6Rj7zWwoYv8oRWxAtScGLd3z039TPNwWEl2Rmwcq4w1PKr5oZzPeYcrGwWgL_uy2kxidamAPvTSZju5bARN7hhQ_SlHL4jBU8enJrWed-6SmKbYzVLRXzkhDSZ2lOiGNGik&sig=AHIEtbTwtApfR8toFF26r3fIYl1cRYkqqw|títol=La última puerta de Subirachs|autor=Josep Playà Maset|data=7 de novembre de 2010|consulta=3 de desembre de 2012}}</ref> El primer ho el

desenvolupa al cicle passional del temple gaudinià, ja que és més adient per emfatitzar el patetisme del tema, mentre que el segon hosegoelho desenvolupa de forma paral·lela al seu treball al temple, en obres on predomina la forma geomètrica i un llenguatge de referències arquitectòniques, en obres com: ''A Imhotep'' (1989), ''El mur'' (1991), ''Champollion'' (1993), ''Pinacle'' (1994), ''Fonaments'' (1994), ''A Djeser'' (1999) o ''Arc de Triomf'' (2000).{{sfn|DDAA|2003|p=19}}
 
[[Fitxer:Monument Macià Vilanova.jpg|miniatura|''Monument a Macià'' (1983), [[Vilanova i la Geltrú]].]]
Altra de les característiques en l'obra de Subirachs ha sigut la reivindicació identitària, l'evocació de la història i cultura de Catalunya, la qual ha recreat constantment a la seva obra, ja que segons declaracions seves «m'agradaria ser un artista que ajudés a crear els símbols d'identitat del meu país».{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|p=16}} Així, a la seva obra abunden els monuments de caràcter nacionalista, com l{{'}}''Homenatge a la Resistència Catalana'' (1981), el ''Monument al restabliment de la [[Generalitat de Catalunya]]'' (1982), el ''Monument al mil·lenari de Catalunya'' (1990), els realitzats en homenatge a diverses poblacions catalanes (Barcelona, [[Manresa]], [[L'Hospitalet de Llobregat]]), o a personatges catalans: [[Pompeu Fabra]], [[Ramon Llull]], [[Borrell II]], [[Pau Casals]], [[Salvador Espriu]], [[Francesc Macià]], [[Lluís Companys]], [[Josep Irla]], [[Josep Tarradellas]], etc.{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|pp=17-20}} En aquest sentit se situa igualment la figura de [[Sant Jordi]], patró de Catalunya, al que l'artista ha representat en nombroses ocasions, des de les figures individuals situades a la seu de la [[Caixa d'Estalvis de Catalunya]] a Barcelona, al monestir de Montserrat o al temple de la Sagrada Família, fins a la seva presència en escenes i relleus de més diversa temàtica, com al ''Sant Jordi-Teseu'' de la ''[[loggia]]'' del Palau de la Generalitat, la porta de la sagristia de la capella de Sant Jordi al mateix palau, la porta de Sant Jordi al Palau del Lloctinent de Barcelona, o el fris de la capella del Santíssim a Montserrat.{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|pp=20-22}}
 
Tanmateix, altra de les constants en l'obra de l'escultor és la presència de lletres i números, com a símbol de la comunicació i del progrés intel·lectual. Al llarg de la seva obra ha emprat diverses tipografies, i en nombroses ocasions ha donat forma geomètrica a les lletres, com cubs o esferes, o bé les ha representat com piràmides o escales. En altres ocasions ha elaborat anagrames, com el creat per a Parkings de Barcelona (1967), que alterna la P i la B de forma senzilla però original, o els passamans amb forma de G i O per a General Óptica (1966). Obres on apareixen lletres o números són: ''Les Taules de la Llei'' (1959), ''Tele-eXprés'' (1966), ''Comunicació i Computació'' (1971), el fris de la façana de l'[[Estació de Sants]] (1979), ''Als socis i a les penyes del [[Futbol Club Barcelona|Barça]]'' (1999), ''Hotel'' (2002), ''Estela'' (2003), i les portes de bronze del temple de la Sagrada Família (1987-2010).{{sfn|Subirachs Burgaya|2006|pp=24-26}}