A l'interior, l'absis té un terra de mosaic policrom del {{segle|IX|s}}, segons [[Xavier Barral i Altet|Barral]] del {{segle|XI}},{{sfn|Barral i Altet|any=1978}} de motius geomètrics, segons la tradició romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb dos rengles de pintures murals del {{segle|XI|s}} encara de tipus [[preromànic]], els dos superiors dins d'[[Arc cec|arcs cecs]] a manera de nínxols, amb la representació de [[sant Pere]], [[Jesús de Natzaret|Jesús]], els [[Quatre Evangelistes|evangelistes]] i altres figures bíbliques. Tots aquests elements denoten una certa renaixença classicista [[Art carolingi|carolíngia]]. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pintures murals [[art gòtic|gòtiques]] del {{segle|XIV|s}}, d'estil primitiu. Al seu sòl es poden observar senyalitzacions de diversos enterraments de planta rectangular, entre els quals destaca el situat transversalment a la façana sud, una mica més enllà de la porta d'entrada a l'església. Es tracta de l'única tomba de tot el recinte que es va trobar elevada respecte al paviment del segle VI, fet que implica que devia ser el sepulcre d'alguna personalitat important.
Entre 1678 i 1683 [[Jaume Parellada]] i [[Miquel Dalmau]] van construir la capella de Sant Valentí, situada al lateral nord de l'església, a l'esquerra de la nau. Es va decorar amb un retaule del {{segle|XVII|s}}. Les figures escultòriques que s'hi veuen són posteriors, ja que les originals foren cremades durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].{{sfn|DDAA|any=2009|p=121}}
