Otrar: diferència entre les revisions

Entre les monedes trobades a Otrar n'hi ha amb el genèric símbol dels türgesh ([[turcs]]) amb un bou a un costat i un lleó a l'altre; un segon tipus presenta el signe X a un costat i probablement correspondrien a un governant local; una de les hipòtesis és que es tractaria d'un governant del poble turc dels [[kangars]] que havien format un estat anomenat [[Kangu Tarban]] a la zona del Sirdarià (llavors anomenat riu '''Kang''') que va existir entre el {{segle|I|-|s}} i el {{segle|V|s}} amb capital a Bityan, i que al final es va dividir en diversos petits estats principalment a la vall del Sirdarià i els afluents [[Keles]] i [[Atysi]]; segons les monedes una dinastia kangar hauria governat entre el segle VI i el segle VIII amb capital a '''Turarband''', que després va agafar el nom d'Otrar.

 

 

El [[1211]], a la caiguda del khan kara khitai en poder de l'usurpador mongol [[Kuchlug]], i segurament d'acord amb el que ja s'havia planificat entre aquest i [[Ala al-Din Muhammad]] ''Khwarizmshah'', la ciutat va ser ocupada per [[Khwarizm]] això com altres posicions al nord del Sirdarià com Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però el [[1213]], després del conflicte entre els dos estats, Muhammad es va retirar al sud del riu. Però això ja anunciava un conflicte. Quan el khanat kara khitai va ser eliminat pels mongols el [[1218]], el [[Sirdarià]] esdevingué frontera entre Khwarizm i el naixent imperi. La guerra era inevitable i la iniciativa del seu començament fou de Khwarizm quan, a la regió d'Otrar, ara a la frontera, va detenir a una caravana mongola en la que viatjaven suposadament només comerciants musulmans i l'enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatchiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan que va confiscar les mercaderies, ja que sospitava, potser amb raó, que a la caravana anaven espies. Genguis khan va demanar reparacions incloent l'entrega de Qadir Khan i no li foren donades.<ref> [[Nessawi]] dona la culpa a Inatchiq; [[Djuzdjani]] pensa que el fet va tenir l'aprovació expressa o tàcita de Muhammad; [[Ibn al-Athir]] atribueix el fet a una ordre directe de Muhammad; i [[Alà-ad-Din Juwayní]] aclareix que Inatchiq fou provocat per un dels membres de la caravana que li va faltar el respecte </ref>