Rajola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB
m Plantilla
Línia 8:
L'[[enrajolat|enrajolament]] o procés de cobrir superfícies amb rajola, té una llarga tradició arqueològica i artística en interiors i una presència distintiva en l'arquitectura metropolitana (carrers, places, voreres, parcs, escalinates, etc.).<ref>[http://es.scribd.com/doc/71963288/FRANCALACCI-Evaluacion-Del-Impacto-Ambiental-de-Los-Pavimentos-Urbanos-Exteriores Avaluació de l'impacte ambiental dels paviments urbans exteriors, tesi de Beatriz Francalacci da Silva.]</ref>
 
Les rajoles de fang cuit més antigues daten de la [[Babilònia]] del segle IX aC. Fent abstracció del que va poder oferir en aquest camp l'[[Extrem Orient]] i seguint les grans cultures occidentals, cal esmentar la gran indústria romana de rajoles de [[terracota]], tècnica i ús que van restar en estat latent fins al {{segle |XIII}}, quan els àrabs els van reintroduir a la [[península Ibèrica]]. Els imperatius d'austeritat de l'[[Alcorà]] estimularien la creació d'enlluernadors dissenys geomètrics en els sòls i les parets dels palaus reials i les mesquites d'[[Al-Andalus|Al-Àndalus]].
 
El fang cuit amb vernís a l'estany també és una tècnica originada a [[Orient Mitjà]]. Després de cuita, la rajola es cobria amb vernís blanc i es decorava amb pigments abans de coure-de nou per a aconseguir una superfície brillant. Al seu torn, la [[majòlica]] italiana es considera una versió europea d'aquesta tècnica.