Banu l-Muntafik: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Plantilla |
||
Línia 6:
Es diu que el 1521 es van instal·lar a [[al-Ahsa]] però en foren expulsats quan el 1581 el xerif de [[la Meca]] va intentar apoderar-se de la regió per mar i per primer cop apareixen els [[Banu Khalid]] que van rebutjar als atacants; posteriorment els Muntafiq van donar suport als otomans gràcies al qual els turc van dominar Aràbia oriental el [[1638]].
Els Banu l-Múntafiq s'esmenten constantment al {{segle|XVII}} quan van augmentar el seu poder per una aliança matrimonial del clan dirigent, la nissaga dels Sadun (descendents de Sadun, un ''ashraf'' o notable procedent de l'Hedjaz, que va arribar a Mesopotàmia el {{segle
Durant la segona meitat del {{segle|XIX}} la tribu dominava la zona entre [[Samawa]] (a l'[[Eufrates]]) i el [[Shatt al-Arab]] i de [[Kut]] (al [[Tigris]]) fins a Uzayr al sud i a la frontera persa a l'est. Membres de la família dirigent de la tribu van controlar la recaptació d'impostos al ''pashalik'' durant molts anys (1831 a 1869). El 1854 el xeic Mansur al-Sadun va haver de reconèixer la possessió de Samawa als otomans, el 1856 va seguir Suq al-Shuyukh i el 1861 la regió entre Shatra i Qalat Salih. Alguns membres de la tribu com Nasir Pasha, van treballar per l'administració otomana i altres com Mansur Pasha i el seu fill Sadun es van mantenir distants, però difícilment podien resistir a la pressió centralitzadora. Nasir Pasha fou nomenat [[mutasarrif]] del ''[[sanjaq]]'' de Múntafiq pel visir Midhat Pasha ([[Mithat Paşa]]) el 1872, i va fundar [[Nasiriyya]] que havia d'esdevenir centre administratiu; el 1875 fou el primer ''wali'' de la província de Bàssora. Sadun ibn Masur, xeic suprem dels Múntafiq, fou enviat a l'exili a [[Alep]] el 1903.<ref>hi va morir el 1911</ref> A la [[I Guerra Mundial]] van donar suport als otomans fins que els britànics van ocupar [[Amara (Iraq)|Amara]] (1915) i després als britànics però amb diverses revoltes.<ref>la darrera el 1936</ref> Abd al-Mushin al-Sadun fou general, diputat, ministre i quatre vegades primer ministre de l'Iraq (20 de novembre de 1922 a 22 de novembre de 1923; 26 de juny de 1925 a 21 de novembre de 1926; 11 de gener de 1928 a 28 d'abril de 1929 i 19 de setembre de 1929 a 13 de novembre de 1929) morint en el càrrec. En aquest any 1929 la confederació tribal tenia 75.000 membres en set fraccions; la major part eren xiïtes però el clan dirigent dels Sadun era sunnita. La tribu modernament està dividida en tres branques: Bani Malik, al-Ajwad, i Bani Said.
|