Diferència entre revisions de la pàgina «Abd-al-Màlik ibn Marwan»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
El [[684]] els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a [[Marwan ibn al-Hàkam]], d'una altra branca omeia, que tenia el suport d'[[Ubayd Allah ibn Ziyad]], i que havia estat governador de [[Bàssora]]. Dohac es va oposar al nomenament i va passar al servei d'[[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]]. La branca omeia deposada estava emparentada (per matrimoni) amb la tribu dels [[Qays Aylan]] (qaisites) i es va revoltar contra el nou califa, però fou derrotada per Marwan a la [[Batalla de Marj ar-Ràhit (684)|batalla de Marj ar-Ràhit]] que va assegurar el control de Síria i després [[Egipte]] fou dominat per [[Abd al-Aziz ben Marwan]], un altre fill de Marwan. Però a Mesopotàmia, Zufar ben Harith va resistir a [[Karkisiyya]] amb el suports dels kaysites (fins al [[691]])
 
Llavors Marwan va encarregar al seu fill Abd al-Malik la lluita contra Ibn az-Zubayr. Va derrotar llavors a [[Mussab ibn az-Zubayr]], germà del cap rebel, però encara moltes províncies no reconeixien al nou califa. El [[685]] Marwan fou assassinat i els seus partidaris van proclamar al seu fill Abd al-Malik. Ibn az-Zubayr dominava ara [[Bàssora]], abans lleial als omeies, [[Aràbia]], [[Pèrsia]] i [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]], i era reconegut amb seu a [[la Meca]]. Al sud d'Aràbia la secta dels [[kharigites]] dirigida per [[Ibn al-Ashrak]] havia construït un virtual estat independent; el [[Khuzestan]] ([[Ahwaz]]) havia quedat en mans dels [[azràquides]] (kharigites radicals), i altres tribus controlaven [[Mossul]] i les províncies de l'alta Mesopotàmia.
 
El general Ubayd-Al·lah va atacar [[Kufa]] (d'Ibn az-Zubayr) i [[Bàssora]], però no les va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xiïta [[Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí]], antic servidor del califa [[Alí ibn Abi-Tàlib]], que es va proclamar imam. Ubayd-Al·lah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del [[686]]); però el general fou derrotat poc després a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del [[686]]) pel general [[Ibrahim ibn al-Ashtar]], al servei d'[[Ibn az-Zubayr]], i Iraq va quedar en mans d'Ibn az-Zubayr i els seus generals Mussab, Ibrahim ibn al-Ashtar i Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (comandant de Bàssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a [[Harura]] l'abril del [[687]] i va recuperar la ciutat.
 
El [[688]] els romans d'Orient, que havien estat fent corregudes a les fronteres aprofitant la guerra civil, van ocupar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i donaren suport als [[mardaïtes]] a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[689]]), per deu anys, pel qual els mardaïtes serien evacuats a territori grec pels romans d'Orient.
 
El califa va sortir el 689 de Damasc per marxar contra [[Mussab ibn az-Zubayr]] però va haver de tornar per fer front a una revolta a la capital del seu parent Amr ben Said al-Ashdak, que a la tornada del califa va haver de capitular, a canvi de salvar la vida, promesa que el califa no va respectar.<ref>les fonts diuen que el va matar de pròpia ma </ref> El [[690]] va combatre a Mussab ibn az-Zubayr a Mesopotàmia sense resultat.
 
El [[691]] va fer campanya contra Zufar ben Harith a [[Karkisiyya]], i el va derrotar podent recuperar l'alta [[Mesopotàmia]]; els qaysites es van passar al seu bàndol i així va poder atacar Iraq. Els generals Musab i Ibn al-Ashtar foren derrotats i morts a la [[Batalla de Dayr al-Jathalik]],{{sfn|Saunders|1965|p=74}} prop de Maskin l'octubre/novembre del [[691]]. El general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, comandant de Bàssora, estava ocupat amb els [[kharigites]] i les tribus van començar a donar suport a Abd al-Malik. A la seva entrada a [[Kufa]] el califa va rebre l'homenatge de les tribus i notables d'Iraq.
 
Ibn az-Zubayr estava al seu reducte la Meca, i contra ell fou enviada una força de sirians formada per dos mil homes dirigits pel general [[Al-Hajjaj ibn Yusuf|Al-Hajjaj]]. La [[Setge de La Meca (692)|ciutat fou assetjada]] ([[25 de març]] del [[692]]) i uns mesos després Ibn az-Zubayr va morir en un combat i la ciutat es va rendir{{sfn|Saunders|1965|p=75}} ([[4 d'octubre]] o [[3 de novembre]] segons les fonts).<ref>la data tradicional de la mort de Ibn az-Zubayr és l'[[1 d'octubre]]</ref> Al-Hajjaj fou nomenat governador d'[[Hidjaz]]. En aquest any l'emperador romà d'Orient va refusar acceptar la nova moneda d'or forjada pel califa, i va esclatar la guerra; en els mesos següents es van produir combats a la frontera¡, on les forces califals foren dirigides per Muhammad ibn Marwan, germà del califa, però van tenir pocs resultats.
1.925.673

modificacions