Hereu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 21:
Era un costum generalitzat que el fill primogènit varó fos l’hereu, però res no hi obligava. Podia donar-se el cas que la designació recaigués en un altre fill o filla ([[pubilla]]) per causes diverses, i poden anar des de la manca de descendència o la incapacitat, sempre vetllant pels interessos de la casa en cada moment.
 
La condició més important que havia de complir l’hereu era assegurar la descendència. A més, també tenia l’obligació de tenir cura dels seus pares quan fossin grans o estiguessin malalts, i dels germans, en el cas que algun s’hagués quedat a viure a la casa. Es generava així una estructura troncal, on l’hereu convivia amb els pares, la generació que havia de ser reemplaçada per l’altra en el mateix espai residencial i productiu.
 
El cicle hereditari quedava tancat amb el testament, mitjançant el [[testament]], mitjançant el qual el [[cap de casa]] designava el seu hereter universal i ratificava el nomenament de l'hereu previst prèviament en els [[capítols matrimonials]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=VVAA. De la Parte Cano|nom=Isabel|cognom2=Mas Canalís|nom2=David|títol=La casa a Andorra. Dues històries de família|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Editorial Alta Fulla|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
== Vegeu també ==