Afusellaments de Deredia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 22:
Els aproximadament 200 ''celadores de Alaba'' van oferir forta resistència, però, abandonats pel seu comandant i oficials i amb més de trenta baixes, es van rendir sota la promesa que les seves vides serien respectades. Els presoners van ser conduïts a [[Deredia (Àlaba)|Deredia]] en una marxa de 25 quilòmetres cap a l'est.
 
En assabentar-se Zumalacárregui (que es retirava cap a Navarra) d'aquesta circumstància, va ordenar que fossin confessats i afusellats l'endemà. El comandant alabès [[Bruno Villareal]] va tractar vanament d'exposar al cap carlista "les tristes conseqüències que ocasionaria la terrible ordre".
El cabdill carlista, no obstant això, es va mostrar inflexible. Encara va aconseguir Villareal, a esquena de Zumalacárregui, que dos dels ''celadores'' presos, coneguts seus, s'amaguessin i salvessin la vida, però amb els restants es va executar l'ordre. El general carlí José Ignacio d'Uranga va anotar, breu com sempre, en el seu diari: "Dia 17. Vam romandre a Deredia on es van afusellar 118 ''peseteros''".