Imperi Carolingi: diferència entre les revisions

D'aquesta manera, Carlemany va crear un regne que arribava des dels [[Pirineus]] al sud-oest (incloent de fet una zona del nord-est de la [[península Ibèrica]] ([[Marca Hispànica]] després del [[795]], que seria l'origen de [[Catalunya]] i de la seva cultura i llengua, molt properes a l'[[occità]]), passant per gairebé tota la [[França]] moderna (a excepció de [[Bretanya]], que mai va ser conquerida pels [[francs]]), i a l'est la major part de l'actual [[Alemanya]], incloent-hi el nord d'[[Itàlia]] i l'actual [[Àustria]]. En la jerarquia de l'Església, els bisbes i abats buscaven la protecció del palau del rei, font tant de protecció com de seguretat. Carlemany s'havia erigit en líder de la [[cristiandat]] occidental, a més d'impulsar un «Renaixement carolingi» en la cultura literària, gràcies al seu suport a monestirs com a centres d'ensenyament.

 

El dia de Nadal de l'any 800, el [[papa Lleó III]] va coronar a Carlemany com «Emperador que governa l'Imperi Romà», a Roma, en una cerimònia presentada com inesperada, ja que Carlemany no desitjava trobar-se en deute amb el bisbe de Roma, i al seu fill [[Carles el Jove]] com a rei dels francs. Es tractava d'un més dels gestos portats a terme pel papat per definir els papers de ''[[auctoritas]]'' papal i ''potestas'' imperial, així com per considerar com a successor dels emperadors romans. Això va originar una sèrie de disputes amb els romans d'Orient pel nom de l'[[Imperi Romà]]. Després d'una primera protesta per la usurpació, en el 812, l'emperador romà d'Orient Miquel I Rangabé va reconèixer a Carlemany com a emperador (''basileus''), però no com a emperador dels romans (Βασιλεύς των Ρωμαίων), títol que es va reservar el romà d'Orient com el veritable successor dels emperadors romans. La coronació va servir per donar una legitimitat permanent a la primacia carolíngia entre els francs.

 

3. El seu tercer fill, [[Carles el Calb]], va passar a ser rei dels francs de l'oest, en disputa amb el seu nebot [[Pipí II d'Aquitània]]. La zona que va ocupar arribaria a ser l'actual [[França]].

 

Més tard, mitjançant el tractat de Meersen ([[870]]) i el tractat de Ribemont ([[880]]) es va realitzar una nova divisió dels territoris, en detriment de Lotaríngia.