Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 10:
Agnès va fundar el [[1035]] l'[[abadia de la Trinitat de Vendôme]] i el [[1047]] l'abadia de Nostra Senyora de [[Saintes]]. Va dotar ricament l'abadia de [[Saint-Florent]] de [[Saumur]], l'abadia de [[Saint-Maixent]] i l'abadia de [[Saint-Jean]] d'[[Angely]] i participa en donacions a favor de l'[[abadia de Ronceray]] i de l'església de la Trinitat a Angers. A Poitiers va fer acabar els treballs de l'església de [[Saint-Hilaire]] i va fer construir la col·legial de [[Saint-Nicolas]].
Després del matrimoni de la seva filla amb l'emperador el [[21 d'octubre]] de [[1043]] va viure a la cort alemanya on va agafar força influència envers el seu gendre al que va instigar a intervenir a Itàlia i va estar present al [[concili de Sutri]] que va elegir para a [[Climent II]] enfront de [[Gregori VI]]. Però els senyors alemanys van limitar la seva influència i el [[1047]] tornava a ser a Poitou. La seva filla Agnès fou regent de l'imperi del [[1056]] al [[1061]] per comte del seu fill Enric IV. Pel mateix temps el seu matrit Jofré I Martell va afermar el seu poder i va derrotar al [[comtat de Blois|comte de Blois]] (batalla de Nouy el [[1044]]) annexionant la Turena ([[Tours]]). Com que Agnès i Jofré no van tenir successió el comte se'n va divorciar formalment per causa de parentiu, vers el [[1047]].
Des de [[1044]] Agnès va deixar el poder al ducat d'Aquitània i comtat de Poitiers al seu fill Guillem VII. Va intentar obtenir pel seu segon fill Guiu (conegut com a Guiu Jofré) el [[ducat de Gascunya]], casant-lo Garsenda, filla d'Aldebert II de [[comtat de Périgord|Périgiord]] i d'Alausia, segona filla de Sanç Guillem de Gascunya. Al mateix temps Agnès va nomenar un dels seus fidels, Arquimbald, [[arquebisbat de Bordeus|arquebisbe de Bordeus]]. Fort d'aquestos suports i de l'ajuda de contingents del seu sogre Jofré Martell, Guiu es va llançar a la conquesta del ducat contra [[Bernat Tumapaler]] [[comtat d'Armanyac|comte d'Armanyac]] d'una part, i el [[vescomtat de Bearn]], d'altra part, fins que es va arribar a un acord: Bernat conservava el títol de duc de Gascunya, sa germana Adelais d'Armanyac es va casar amb Gastó el fill gran del vescomte de Béarn, i Guiu Jofré va esdevenir [[comtat de Bordeus|comte de Bordeus]] i d'[[comtat d'Agen |Agen]]. Això va durar fins a [[1052]] quan Bernat d'Armanyac va cedir, sota contracta i a canvi d'una forta suma de diners, el títol de duc de Gascunya a Guiu Jofré.
Després de [[1047]] Agnès va contribuir a les males relacions entre el seu fill [[Guillem VII d'Aquitània]] i el seu sogre [[Jofré II Martell]] d'Anjou que va posar a Guillem en situació difícil. Finalment el [[1053]] Agnès fou apartada de la cort del seu fill. Va continuar no obstant intervenint sota mà. Quan Guiu Jofré va ser proclamat duc d'Aquitània com a Guillem VIII, fou encara més separada dels afers.
Va morir el 1068 i fou enterrada a [[Saint-Nicolas]] de Poitiers.
| |||