Història del petroli a Veneçuela: diferència entre les revisions

A la seva arribada a la fi del segle XV, els conqueridors espanyols van aprendre dels pobles indígenes l'ús de l'asfalt present de manera natural per calafatejar els vaixells, i per a tractament de les seves armes. La primera tramesa de petroli documentat en la història de Veneçuela va succeir el 1539, quan un sol barril va ser enviat a Espanya per alleugerir la [[gota (malaltia)|gota]] del pretendent carlí al tron d'Espanya [[Carles Maria Isidre de Borbó]].<ref name=Martinez>{{ref llibre | títol=Chronology of Venezuelan Oil | any=1969 | editorial=Purnell and Sons LTD | nom=Aníbal |cognom=Martínez}}</ref>

Al 1799 [[Alexander von Humboldt]] va trobar un pou de petroli a la península d'Araya ([[Estat Sucre]]).<ref>{{ref web |url=http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/24654/2/articulo14.pdf |títol=Alexandrede Humboldt, 1799-1800. El primer geòleg a Veneçuela |consulta=20 de juny de 2017 |llengua=castellà}}</ref> Ja per el 1839 el govern encomana al metge José Maria Vargas perquè investigués sobre el petroli. Una vegada fetes les respectives indagacions, va opinar que aquesta matèria era més rica que la plata per la gran possibilitat d'ús que tenia. En aquesta només s'utilitzava el petroli per a coses molt senzilles i la seva extracció era força rudimentària i no s'explotava en forma industrial. El primer pou que es va explotar en forma industrial en el món va ser el 1859 a [[Pennsilvània]], els [[Estats Units]], i el seu propietari va ser [[Edwin Drake]]. Però a Veneçuela es comença a explotar el petroli a partir de 1875, després d'un [[terratrèmol]] comença a sortir petroli en grans quantitats per una de les esquerdes produïdes pel moviment tel·lúric en la hisenda «La Alquitrana» de l'estat [[Táchira]] pertanyent a Manuel Antonio Pulido. A propòsit d'aquest fet Pulido forma la primera empresa petroliera Veneçolana que es va dedicar a explotar industrialment al petroli. L'empresa es va nomenar "Compañía Petrolera del Táchira". Més tard es va construir la primera [[refineria]] la qual es produïa mensualment 60 galons de [[gasolina]], 165 de [[querosè]], 150 de [[gas-oil]] i 220 de residus. D'aquests derivats del petroli, el querosè era el de major utilitat, s'utilitzava per a l'enllumenat i per a les primeres cuines. El 1880 els veïns de les poblacions de Rubio i de San Cristóbal, animats per la novetat, acudeixen a la instal·lació d'aquells estranys equips de perforació que havien viatjat per vaixell, barcasses i mules des de [[Nova York]] fins «La Alquitrana». Però no va ser sinó tres anys més tard quan a seixanta metres de profunditat, l'anomenat «pou Eureka» va començar a produir 230 litres diaris d'un petroli una mica verdós que seria refinat en un petit alambí per produir [[querosé]] i proveir d'aquesta font d'il·luminació a Rubio i San Cristóbal. Això dóna l'inici d'explotació del petroli a Veneçuela.<ref>{{ref web |url=http://www.youtube.com/watch?v=vo44GM9tqO0 |títol=Los inicios de la producción petrolera en Venezuela - Reventon 1 y 2 |consulta= 20 de juny de 2017 |llengua=castellà}}</ref>

Al 1908, [[Juan Vicente Gómez]] va reemplaçar Castro com a president de Veneçuela. Als següents anys, Gómez va continuar la política d'atorgament de concessions, que en la seva majoria van ser adjudicades als seus amics més propers, els qui alhora les van tornar a negociar amb les companyies petrolieres estrangeres que posseïen la tecnologia necessària per poder desenvolupar-les.<ref name=Coronel>{{ref llibre | títol=The Nationalization of the Venezuelan Oil Industry | any=1983 | editorial=Heath and Company | nom=Gustavo |cognom=Coronel}}</ref> Una d'aquestes concessions va ser atorgada a Rafael Max Valladares que va contractar la Caribbean Petroleum (subsidiària de la [[Royal Dutch Shell]]) per portar a terme el seu projecte d'exploració d'hidrocarburs. El 15 d'abril de 1914, el primer camp petrolífer veneçolà d'importància, [[Mene Grande]], va ser descobert per la Caribbean després de la finalització del pou ZumaqueI (anomenat actualment MG-I).<ref name=Martinez/>

De 1914 a 1917, diversos jaciments de petroli van ser descoberts en tot el país, l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] [hi va endarrerir significativament el desenvolupament de la indústria. A causa de l'esforç de guerra, compra i transport de les eines i maquinària, algunes companyies petrolieres és van veure obligades a renunciar a la perforació fins després de la guerra. A la fi de 1917, les primeres operacions de refinament és duran a tèrmit a la refineria de San Lorenzo, i les primeres exportacions significatives de petroli veneçolà hi van sortir per la terminal ''Caribbean Petroleum'' en San Lorenzo. A la fi de 1918, el petroli hi va aparèixer per primera vegada a les estadístiques d'exportació de Veneçuela*amb una producció anual de 21.194 tones.<ref name=Martinez/> Després d'uns vint anys des de la instal·lació del primer trepant perforador de pous, Veneçuela s'havia convertit en el més gran exportador de petroli del món i el segon més gran productor de petroli, després dels [[Estats Units]]. L'exportació de petroli es va disparar de 1.9% a 91.2% entre 1920 i 1935.<ref>{{ref llibre | títol=The Politics of Oil in Venezuela | any =1975 | editorial=Stanford University Press | nom=Franklin |cognom=Tugwell}}</ref>

Molt abans de 1976, Veneçuela havia pres diverses mesures en la direcció de la [[nacionalització]] de la seva indústria petroliera. A la llei de reversió promulgada el 1971 s'afirmava que tots els béns, instal·lacions i equips pertanyents a les concessionàries dintre o fora de les àrees de concessió revertiria a la nació sense compensació a l'expiració de la concessió.<ref name=Coronel/> El moviment cap al nacionalisme es va viure una vegada més sota el decret 832 on s'estableix que tota l'exploració, producció, refinament, i programes de vendes de les companyies petrolieres havien de ser aprovats prèviament pel Ministeri de Mines i Hidrocarburs.<ref name=Coronel/>

Després de l'escalada de preus a partir de la crisi desencadenada per la invasió de l'Iraq en el 2003, els projectes de desenvolupament de la «Fajade l'Orinoco» han cobrat una major importància econòmica. El govern del president [[Hugo Chávez]] va decretar el 2007 la conversió de totes les concessions en la Faja a empresa mixta, on l'Estat, sempre a través de PDVSA, ha de tenir majoria d'accions.

Ara com ara, Veneçuela és el cinquè país exportador de petroli del món, amb la primera reserva més gran de petroli brut cru pesant. Veneçuela tenen un gran potencial per a l'expansió de la capacitat, podria augmentar la capacitat de producció en un 2,4 MMbbl / d des dels nivells de 2001 (3,2 MMbpd) a 5,6 MMbpd l'any 2025 18 - encara que això requeriria una significativa inversió de capitals per part de PDVSA companyia nacional de petroli. Per a l'any 2010, la producció veneçolana de fet va baixar a ~ 2,25 MMbbl / d. PDVSA no ha demostrat cap capacitat per desenvolupar nous jaciments de petroli des de la nacionalització dels projectes de petroli pesant en la Faja Petroliera de l'Orinoco, abans operades per empreses internacionals com ExxonMobil, ConocoPhillips, Chevron i Total. L'any 2005, [[Petróleos de Venezuela|PDVSA]] va obrir la seva primera oficina a [[la Xina]], i va anunciar plans per gairebé triplicar la seva flota de vaixells petroliers en aquesta regió. Actualment, Estats Units representa el 65% de les exportacions de Veneçuela.<ref>{{ref web | url=http://www.radionetherlands.nl/specialseries/mrli/080408-li-oil-venezuela | títol="Oil Chinese" in Venezuela are treading carefully |nom=Marijke |cognom=van den Berg|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.radionetherlands.nl/specialseries/mrli/080408-li-oil-venezuela|data=30 de novembre de 2015}}</ref>