Al-Muqtadí (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
El 1090 els [[càrmates]] van saquejar [[Bàssora]] i centres de propaganda [[ismaïlita]] sorgien en diversos llocs pel mateix temps (a [[Síria]], la [[Al-Jazira |Djazira]] i Iran incloent [[Isfahan]] i [[Rayy]]) i el ''dai'' [[Hasan-i -Sabbah|Hasan al-Sabbah]] es va apoderar d'[[Alamut]]. Màlik-Xah I va escollir a Bagdad com a quarter general l'hivern del 1091 al 1092, i hi va anar per segona vegada, ignorant totalment al califa al que va exigir la destitució com a hereu (''wali l-adh'') del seu fill gran, el futur [[al-Mustazhir]] en favor del fill més jove Djafar, nét de Màlik-Xah I; el califa va demanar un temps per pensar-ho. Màlik va sortir de Bagdad l'abril de 1092 retornant a la seva capital [[Isfahan]], i es va emportar al jove Djafar. L'octubre de 1092 va morir Nidham-al-Mulk. Màlik-Xah va retornar a Bagdad i va exigir del califa el seu trasllat a alguna altra ciutat, però la seva mort sobtada el novembre de 1092 va posar fi a aquest afer i al-Muqtadí va poder confirmar al seu fill al-Mustazhir com a hereu. Va negociar amb la vídua de Màlik, Turkhan Khatun, que se'n havia tornat a Isfahan després de la mort del seu marit, i el califa es va negar a reconèixer al successor del difunt, Nàssir ad-Din [[Mahmud I ibn Màlik-Xah]] com a únic sultà. Va donar suport al repartiment de funcions entre les militars, per l'amir Öner, i les administratives, pel visir Tadj al-Mulk, enfront d'un poder únic dirigit per la vídua, i ho va fer confirmar per una ''fatwa'' del teòleg al-Ghazali. En aquestes condicions el califa va reconèixer a Mahmud, i el seu fill Djafar li fou retornat, si bé va morir al cap de pocs mesos (1093).
En els següents anys el califa es va limitar a donar suport al pretendent seljúcida més fort. Els ''mamalik'' (esclaus) de Nidham-al-Mulk van matar a Turkhan Khatun i Mahmud el 1093 i van alliberar i posar al tron a [[Barkyaruk|Rukn-ad-Din Barkyaruk]], fill també de Màlik-Xah I però de més edat que Mahmud, que ja s'havia erigit en rival d'aquest i havia estat empresonat a Isfahan per Turkhan Khatun. Barkyaruk fou finalment reconegut pel califa.
No va passar gaire temps quan al-Muqtadí va morir de manera inesperada a Bagdad el [[4 de febrer]] del [[1094]] amb 39 anys i després de quasi 20 de regnat. La seva mort fou tinguda en secret tres dies i llavors el seu fill [[al-Mustazhir]], de 15 anys, fou entronitzat. El califa difunt fou enterrat el 13 de febrer de 1094.
| |||