Albert-Félix-Théophile Thomas: diferència entre les revisions

'''Albert-Félix-Théophile Thomas''' ([[Marsella]], [[1847]] - [[París]], [[1907]]) va ser un [[arquitecte]] francès.

Alumne d'[[Alexis Paccard]] i de [[Léon Vaudoyer]] a l'[[École Nationale Supérieure des Beaux-Arts]] a París, va obtenir el [[Prix de Roma]] el 1870 pel seu projecte titulat ''Une école de médecine'' i una beca per prosseguir la seva formació a l'[[Acadèmia de França a Roma]], entre el 15 de febrer de 1871 i el 31 de desembre de 1874. Va viatjar per [[Grècia]] i l'[[Àsia menor]], enviant el 1875 un treball sobre el temple d'Apol·lo a [[Milet]] i un altre sobre el del temple d'Atena a [[Priene]] que li va reportar una medalla a l'Exposició universal de París de 1878. De 1896 a 1900, va participar en el disseny i construcció del [[Grand Palais]] de París, juntament amb [[Henri Deglane]], [[Albert Louvet]] y [[Charles-Louis Girault]], assumint la direcció de l'obra de construcció de l'ala oest, el «Palau d'Antin», que el 1937 es batejaria com Palais de la découverte (Palau del Descobriment), i els alçats corresponents sobre l'avinguda d'Antin, —la futura avinguda Víctor Manuel III, batejada més tard com avinguda Franklin Delano Roosevelt—.<ref>{{ref-web|url=http://www.lib.umd.edu/ARCH/honr219f/1900pari.html |títol=Arquitectes Grand Palais|llengua=francès|consulta=30 de juny de 2011}}</ref> Interessat també per la mecànica, va inventar el 1877 un [[rellotge de cucut]] suís que no va assolir èxit.