Baró de Charlus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Els altres personatges li atribueixen una sèrie de malnoms : és ''Mémé'' per als íntims, ''Taquin le superbe'' per a la seva cunyada, ''la meva petite geule'' per a Jupien o encara ''l'homme enchaîné (l'home encadenat) ''per als brivalls d'un bordell. És un lector de [[Honoré de Balzac|Balzac]] qui en part inspirà Proust pel seu Vautrin.
Palamède XV de Guermantes és el germà petit del duc de Guermantes. Hauria de portar el títol de príncep dels Laumes, però, «''amb una aparent senzillesa on hi ha molt orgull''», no porta més que el de '''baró de Charlus''';<ref>''À l'ombre des jeunes filles en fleurs'', p.208</ref> és també «''duc de Brabant'', damoiseau de Montargis, príncep d'Oléron, de Carency, de Viareggio i dels Dunes»<ref>'' Sodome et Gomorrhe'' II, p.106</ref> i membre de l'[[orde de Malta]] i del [[Jockey Club de París|Jockey Club]] (del qual serà exclòs fruit d'una vida massa escandalosa). És de la família dels ducs de Guermantes, els membres de la qual apareixen en nombroses ocasions en les
[[Fitxer:Ducs_de_Guermantes.png|miniatura|Genealogia dels Ducs de Guermantes]]
M. de Charlus és:
Línia 15:
Aristòcrata parisenc, amb molta visibilitat dins l'elevada societat del faubourg Sant-Germain, M. de Charlus és un home cultivat, amb gustos refinats i amb una assumida pietat. Vidu, nascut als anys 1850, té una quarantena d'anys quan el narrador el troba. [[Afer Dreyfus|Antidreyfusard]] convençut, no es mostra, tanmateix, antisemita llevat que quan això li permet d'amagar la seva verdadera naturalesa. Personatge pintoresc, és descrit com "una mica boig" per la seva cunyada Oriane, la duquessa de Guermantes ; és conegut per la seva violència i el seu mal temperament; aquí, Proust s'inspira sens dubte en [[Duc de Saint-Simon|Sant-Simon]], conegut per a les seves terribles còleres i les seves pretensions de gran senyor. Però aquesta violència inexplicable, qui l'enfrontarà a poc a poc amb tots els seus conegutsi l'exclourà del faubourg Sant-Germain, és ben segur el símptoma més evident de l'homosexualitat turmentada del Baró.
Models: Els probables models de M. de Charlus serien Robert de Montesquiou, per al seu aspecte general, el seu orgull,la seva insolència i els seus dons artístics ; el baró Doazan, empolvorat i inflat, enamorat d'un
== Intèrprets en adaptacions cinematogràfiques ==
| |||