Alexandre I de l'Epir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Alexandre I d'Epir''' fou rei d'[[Regne de l'Epir|Epir]], fill de [[Neoptòlem I d'Epir]] i germà d'Olímpies la mare d'[[Alexandre el Gran]]. Va regnar del [[342 aC]] al [[326 aC]]. Fou conegut també com a '''Alexandre Molós'''.
Va arribar de petit a la cort macedònia i es va guanyar l'afecte del rei Filip que uns anys després va enderrocar al seu cosí Aecides o [[Arimbes d'Epir|Arimbes]] i va donar la corona a Alexandre. Quant Olímpia fou repudiada pel seu marit, va marxar a Epir i va demanar a Alexandre de fer la guerra a Filip, però Alexandre va mantenir l'aliança i encara li va donar a la seva filla [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]] en matrimoni ([[336 aC]]). A la boda de Filip de Macedònia i Cleòpatra el primer fou assassinat per Pausànies.
El [[332 aC]], responent a una petició dels tarentins va anar a Itàlia i va lluitar contra els [[Lucans]] i [[Brucis]]. Després de derrotar els [[samnites]] i lucans prop de [[Paestum]], va fer un tractat amb Roma. Després va obtenir altres victòries, conquerint [[Heraclea Pòntica|Heraclea]] i [[Consèntia]] als Lucans, i [[Terina]] i [[Sipontum]] als Brucis. Però el [[326 aC]], per la traïció d'alguns lucans exiliats, es va veure obligat a lluitar en desfavorables condicions prop de [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]], i va morir assassinat per un dels exiliats quan travessava el riu; així es complí la profecia de l'oracle de Dodona que l'advertia de no acostar-se a Pandòsia i al Akheron, pel que va suposar que es tractava de la ciutat de [[Pandòsia (Epir)|Pandòsia]] a la vora de l'Akheron a [[Tespròcia]].
| |||