Alfons Carles Comín i Ros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 5:
Era fill de [[Jesús Comín Sagüés]], dirigent del [[carlisme]] aragonès, la família es va establir a Barcelona. El 1959 es doctorà en [[enginyeria industrial]] i el 1974 es llicencià en ciències de la informació. A Màlaga exercí de professor d'economia política, geografia econòmica i relacions humanes a diferents escoles professionals i a l'Escola de Perits Industrials. A Barcelona treballà en escoles professionals, escoles de quadres intermedis i a les escoles socials de barris. Fou professor a l'[[ESADE]] i a l'[[ICESB]].
 
Sense abandonar mai el seu [[catolicisme]] evolucionà cap a posicions comunistes. El 1956 ingressà en el [[Frente de Liberación Popular]], que abandonà el 1962, per integrar-se en el [[Front Obrer de Catalunya]] (FOC), que es constituïa en referent català del FLP. El 1970 ingressà en l'[[Organización Comunista de España-Bandera Roja]] (OCE-BR), però, abandonà l'OCE-BR per fundar [[Bandera Roja de Catalunya]] (1974),<ref>{{ref-web|cognom=Giralt|nom=Olga|enllaçautor=Olga Giralt i Esteve|títol=Inventari del Fons DPP. Subsèrie Organización Comunista de España (Bandera Roja) (OCE'Br) de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona|data=2006|url=http://www.ub.edu/craipavellorepublica/sites/default/files/OCE_Br_.pdf|editor=UB.edu}}</ref> que poc després s'integrà en el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). El 1973 creà el moviment [[Cristians pel Socialisme]] juntament amb [[Joan Nepomucè García-Nieto i París|Joan Nepomucè García-Nieto]], i fou amb aquest darrer una de les figures assenyalades, en el si del PCE-PSUC, dels catòlics marxistes (''Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia'', 1977).
 
El 1980 fou elegit diputat al [[eleccions al Parlament de Catalunya (1980)|Parlament del Catalunya]] per les llistes barcelonines del PSUC. No va poder prendre possessió de l'escó, atès que morí<ref>[http://elpais.com/diario/1980/07/25/cultura/333324002_850215.html Diari El País: Jordi Solé Tura: "En la muerte de Alfonso Carlos Comín"]</ref> el juliol de 1980 després d'una llarga malaltia.
 
Gran part de la seua anàlisi sociològica la dedica al poble andalús i, molt especialment, als andalusos establerts a Barcelona d'ençà els anys 1950. Fou director de la revista ''[[Taula de Canvi(Revista)|Taula de Canvi]]'' del 1976 fins a la seva mort. Els seus hereus polítics han bastit en memòria seua la [[Fundació Alfonso Comín]].
Línia 26:
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/c/o.htm Alfons Comín a Marxists.org] (amb llicència GFDL).
 
{{autoritat}}