Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Binet»

6 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
| ocupacio = [[Psicòleg]]
}}
'''Alfred Binet''' ([[Niça]], [[8 de juliol]] de [[1857]] - [[París]], [[18 d'octubre]] de [[1911]]) va ser un [[psicòleg]] [[occitans|occità]], inventor del primer test per mesurar el [[quocient intel·lectual]]. Va estudiar a [[París]] i va publicar articles sobre la [[hipnosi]], els escacs, el [[erotisme|fetitxisme eròtic]], la [[memòria humana]] i la [[intel·ligència]], àrea on es va fer famós. Proposava un test on les preguntes donessin una mesura científica de la capacitat mental dels infants, que podia variar de l'esperada a la seva edat per diverses patologies.
 
Va destacar principalment per les seves grans aportacions en el camp dels estudis sobre la intel·ligència mitjançant els tests mentals.
 
== Biografia ==
Com a conseqüència, va fer un gir a la seva carrera.
 
-       Va decidir centrar-se en l’estudi de la intel·ligència basant-se en les seves filles de 2,5 i 4 anys. Va estudiar el seu desenvolupament intel·lectual i les capacitats perceptives i de pensament.
 
Com a conclusió de l'observació realitzada sobre les seves filles va extreure que la intel·ligència no pot basar-se (únicament) en processos sensorials donat que els infants tenen unes capacitats perceptives similars a les dels adults. Per Binet la intel·ligència es resumia en la capacitat d’adaptació a una cosa nova i diferent.
Posteriorment, seguint amb la recerca de la intel·ligència va crear els primers tests mentals (van servir de guia per altres autors com [[Jean Piaget]]).
 
Amb el seu ajudant van escriure l’article “Psicologia Individual” on proposaven diferents variables (sobretot de caràcter intel·lectual) determinants de la intel·ligència i la manera de mesurar-les.
 
A més a més, va proposar una mesura directa de la intel·ligència, és a dir, sense necessitat d’utilitzar els processos sensorials. I, precisament aquesta, va ser una de les majors crítiques que va rebre: volia accedir als processos superiors massa ràpid. Va invertir massa temps a passar tests i interpretar els seus resultats. A part, van veure que no hi havia [[correlació]] entre dos ítems que en teoria mesuraven el mateix.
Tot això, el va desacreditar com a professional de la intel·ligència i va decidir donar l’últim tomb a la seva vida professional.
 
-       A l’última etapa de la seva vida va estudiar l’avaluació de la deficiència intel·lectual. El seu objectiu era que els nens amb necessitat d’una atenció especial fossin identificats per així poder rebre aquest ajut.
 
L'any 1899, Binet s’uneix a Free Society for the Psychological Study of the Child, una organització que buscava validar científicament els resultats dels estudis amb nens, sobretot amb els que tenien problemes educatius.
Theodore Simon li demanà a Binet que fos director de la seva tesi doctoral (sobre els nens amb retard mental). Els dos professionals, a l'estudiar els nens deficients d’una escola es varen adonar que els tests creats per Galton i Cattell (el més utilitzats fins aquell moment) no servien per distingir un nen deficient de la resta, ja que es basava en mesures sensorials. És a dir, un nen cec o sord era diagnosticat amb retard mental.
 
Arran d’aquestes troballes, Binet i Simone elaboren nous tests amb mesures basades en processos cognitius complexes (ex: judici, raonament, imaginació…).
 
Van fer diverses proves amb diferents mostres de nens per esbrinar quins dels ítems funcionaven i, finalment, es van quedar amb 30 proves que fluctuaven de menor a major dificultat. Permetien establir un nivell intel·lectual en funció de l’edat mental. S’ha de remarcar que en aquestes proves no només s’anotaven els resultats finals sinó que també incloïen les conductes que el nen havia realitzat durant la prova.
2.152.350

modificacions