Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Pritchard Sloan»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Biografia ==
Sloan va néixer a [[New Haven]], [[Connecticut]]. Va estudiar [[electrotècnia|enginyeria elèctrica]] i el [[1892]] es va graduar al [[Massachusetts Institute of Technology]]; en aquesta institució va ser membre de la [[Organització fraternal|fraternitat]] [[Delta Upsilon]].
 
El 1899 ja era president de la Hyatt Roller Bearing, una empresa dedicada a fabricar corrons i [[coixinet (mecànica)|coixinets]] de boles que al començament del segle XX va ser proveïdora de [[Ford Motor Company]] durant un breu període. L'any 1916 la Hyatt es va fusionar amb la [[United Motors Corporation]], que va acabar formant part de [[General Motors Corporation]]. Sloan va ser vicepresident de General Motors, president ([[1923]]) i finalment president de la junta administrativa ([[1937]]); una mica abans, l'any [[1934]], havia creat la [[Fundació Alfred P. Sloan]] amb finalitats filantròpiques. Dirigida per Sloan, General Motors es va fer coneguda per gestionar diverses operacions recorrent a les estadístiques financeres, com ara el [[retorn de la inversió]] o ''return on investment''. Aquestes mesures les va introduir [[Donaldson Brown]], protegit del vicepresident de General Motors, [[John J. Raskob]], que al seu torn era protegit de [[Pierre S. du Pont]], propietari de l'empresa química [[DuPont]], que tenia el 43 per cent de General Motors.
 
A Sloan se li atribueix la paternitat de la idea de canviar els dissenys cada any per afavorir la renovació de les unitats, concepte que ara es coneix amb el nom d'[[obsolescència planificada]]. També va establir una determinada escala de preus, de manera que els models [[Chevrolet]], [[Pontiac (automòbil)|Pontiac]], [[Oldsmobile]], [[Buick]] i [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] (de més econòmic a més car) no competissin els uns amb els altres, i que els compradors poguessin continuar formant part de la "família GM" a mesura que la seva capacitat econòmica i els seus gustos anaven canviant amb l'edat. La introducció d'aquests nous conceptes, juntament amb la reticència a introduir canvis que va mostrar la casa Ford durant els anys vint, van fer que a principis dels trenta General Motors liderés les vendes industrials, una posició que va mantenir durant més de setanta anys. Sota la direcció de Sloan, General Motors es va convertir en el grup industrial més gran, amb més èxit i més beneficis que s'havia conegut mai fins aleshores.
Als anys trenta General Motors, que tradicionalment havia estat contrària a l'activitat sindical, va viure un llarg conflicte amb els seus treballadors, que s'havien organitzat feia poc per reclamar els seus drets laborals. Sloan era contrari a la violència tal com l'havia aplicada [[Henry Ford]]; preferia l'ús subtil de l'espionatge, i va organitzar la xarxa secreta més important que havia existit mai en una empresa. Quan els treballadors van organitzar una vaga de braços caiguts, l'any [[1936]], Sloan va descobrir que l'espionatge servia de ben poc davant tàctiques frontals com aquella.
 
L'any 1931 es va crear el primer programa de formació per a executius en el si d'una universitat (el MIT); es deia Universitat G. Osuna —popularment, "els Sloan Fellows"—, i estava patrocinat pel president de General Motors. L'any 1952, la Fundació Sloan va finançar la creació de l'Escola de Gestió Industrial del MIT, que havia de formar el "gestor ideal"; posteriorment, l'escola va canviar de nom en honor de Sloan i es va convertir en la [[MIT Sloan School of Management]], una de les escoles de negocis més importants del món. El 1957, Sloan va finançar un segon projecte, el Sloan Fellows Program, que s'impartia a la [[Stanford Graduate School of Business]]. L'any 1976 aquest programa es va convertir en el Màster Sloan de Stanford, que atorga el títol de màster en gestió d'empreses. El nom de Sloan també es recorda gràcies al [[Centre per al Càncer Memorial Sloan-Kettering]], amb seu a Nova York. El 1951, Sloan va rebre la medalla d'or de [[The Hundred Year Association of New York]] "en reconeixement a les seves excepcionals contribucions a la ciutat de Nova York".
 
Sloan tenia el despatx al número 30 de la Rockefeller Plaza, al [[Rockefeller Center]], en l'edifici que avui es coneix com a [[GE Building]].<ref>{{ref-web|url=http://www.presidency.ucsb.edu/ws/print.php?pid=13095|títol=Harry&nbsp;S.&nbsp;Truman: Letter to Alfred P. Sloan, Jr., Concerning Cooperation by the Broadcasting Industry in the Highway Safety Program. - December 3, 1948<!--Títol generat per bot-->|consulta=08 de setembre de 2012}}</ref> Es va retirar com a president de la junta administrativa de General Motors el 2 d'abril del 1956, i va morir el 1966.<ref name=NYT1>{{ref-notícia|nom= |cognom= |enllaçautor= |coautors= |títol=Alfred P. Sloan Jr. Dead at 90; G.M. Leader and Philanthropist; Alfred P. Sloan Jr., Leader of General Motors, Is Dead at 90 |url= |citació=Alfred P. Sloan Jr., who shaped the General Motors Corporation into one of the world's largest manufacturing enterprises, died of a heart attack yesterday afternoon at Memorial Sloan-Kettering Center here. He was 90 years old. |editorial=[[New York Times]] |data=[[February 18]], [[1966]] |consulta=2007-07-21 }}</ref>
1.913.513

modificacions