Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

27 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
 
=== Mots amprats al genovès ([[lígur]]) o parlars itàlics ===
La migració de gent de [[Ligúria]] a l’Alguer començà després de la pesta del [[1582]].<ref>''Storia di Alghero'', vol. II, A. Budruni, pag. 70</ref> Es tractava sobretot de comerciants que ja coneixien la importància estratègica de la ciutat. A la segona meitat del s. XVII (després de la pesta del 1652) en nucli català era minoritari numèricament (7% de la població) mes mantenia el poder polític i econòmic, cada cop més en competició amb la gent originària de la Ligúria (que era el 20% de la població, del tot naturalitzada i parlava en català): els majors contribuents el [[1665]] eren dues famílies d'estirp genovesa, els Cavana i els Lavana (A Budruni, obra cit. vol.II, pag.110). Com passava per a la gent sarda, també la gent de la Ligúria per a poder gaudir dels vantatges que l’Alguer podia oferir s'havia de naturalitzar casant-se amb algueresos i parlant 'en pla', en la llengua de la ciutat.
 
'''''ajajo''''' (arjau: barra del timó), '''''ajerto''''' (it. ‘sgombro’), '''''camalar''''' (portar sacs al coll), '''''gusso''''' (gussi), '''''massacà''''' (mena de pedra emprada en la construcció de les cases fins a la segona guerra mundial), ''''' saorra''''' (it. ‘zavorra delle barche’), '''''xunco''''' (''butzel·lo'' per a alçar l’antena de les barques de vela llatina).
També hi ha molts mots vinguts del [[napolità]], com a resultat de successives onades de pescadors de [[Campània]] (la major part no venia de Nàpols ans de Torre del Grec, Ponça i Torre Annunziata), sobretot durant el {{segle|XIX}}:
 
'''assai''' (força; molt; gaire; quant). Podria venir de l’italià ''assai'', o d'''assats'' o ''assau'' en català antic (cf. ''a espai''/''a espau''), (''assatz'' en occità, ''assez'' en francès, ''asaz'' en castellà… vénen de l’expressió llatina 'ad satis', ''prou, suficientment'' cf. ''a sacietat'').
 
Sembla manllevada al '''francès''' la paraula '''''poma de terra''''' (patata; de ''pomme de terre'', en sard és també ''patata'' o ''pataca'').
 
== Noms de les estacions ==
En alguerés existeix el nom verano per a la primavera, del sard beranu, i en canvi de tardor s'usa autunjo, també del sard atongiu.
{| class="wikitable"
!Escriptura en alguerès
== Adagis algueresos ==
1. A l’arbre caigut, cada u fa feix
L’infeliç és maltractat per tots.
 
2. Amor de senyor, aigua en cistella
Vol diure que l’afecte d’un ric és efímer; això és, passa llest com l’aigua que es posa a dins d’una cistella.
 
3. Amor nova ne catxa la vella
Els antics amors no s’esborren (El contrari seria: l’amor d’una nova dona esborra el record de la precedent).
Sin: Allà on hi ha hagut sempre hi queda.
Catxar: fer fora.
 
5. Cada cutxo mal encàpita bon os
Es diu, per exemple, de la dona mala que troba un marit bo.
Sin: Totes les putes tenen sort.
Cutxo mal: gos dolent; encapitar: escaure, succeir, trobar
 
6. Cada hortolà vanta lo sou rave
Tothom valora molt les seves coses.
 
7. Cada u que tiri al carro d’ell
Que tothom s’espavili.
Sin: Cadascú procura per a ell i Déu per a tots.
 
8. Cercar lo pèl a l’ou
Voler trobar faltes on no n’hi ha.
Sin: Trobar pèls, dificultats, pegues; tenir ganes d’emprenyar.
 
9. De Nadal a Sant Esteve poc hi vol
Es diu d’una cosa que té poca durada.
Sin: Durar de Nadal a Sant Esteve.
 
10. Del bé que te vull, te'n trec un ull
Es diu de qui es professa amic d’algú i al mateix temps li fa mal. També vol dir que l’excés de passió i d’amor pot provocar danys.
 
11. Demés dels corros, sense ous
 
12. Dos ulls veuen bé, ma quatre veuen millor
En totes les coses, les precaucions no són mai massa.
Sin: Hi veuen més quatre ulls que dos.
 
 
14. Enrere del rei se fan les figues
Comentari que es fa a qui diu mal d’algú, no sent-hi aquest present.
Sin: Les coses s’han de dir a la cara.
 
 
18. Fer un fos a l’aigua
Fer una cosa inútilment.
Sin: Perdre el temps, picar ferro fred.
Fos: fes, tall, forat.
 
19. Feu bé, que tenguereu mal
Moltes persones són desagraïdes.
Sin: Fes favors a rucs i te’ls pagaran a coces, Dóna la confitura al molendo: te pegarà coces (l’Alguer).
Molendo: ase
20. Gitar cinc i aganxar deu
Es diu de qui és lladre.
Sin: Gitar cinc i aganxar deu (l’Alguer).
Ex: Aquell gita cinc i pren deu.
 
21. L’home no se mesura a pams
La sapiència d’un home no es mesura per les seves mides físiques (es diu “no se mesura” ).
Sin: Es pot ser alt i gros i terrandòs.
 
22. La cera ve al foc
Tot té fi.
Sin: Tot ve que s’acaba.
 
 
24. La processó, de ont ixi torna
Vol dir que el mal cau a damunt de qui l’augura; no cal desitjar mal a ningú.
Sin: Les burles fan com les processons que tornen d’allà on surten (Convé no fer burla dels mals dels altres perquè acaba perjudicat el burler; Girona).
Ex: A –Només teniu 6 punts?, què feu? (jugant a cartes, ho diu el contrari) B –No te’n fotis, mira que les burles fan com les processons, que tornen d’allà on surten (vol dir que encara que estigui guanyant per molt pot acabar perdent; Girona).
 
25. La verga (vèrtiga) s’endreça de petita.
Els defectes morals s’han de corregir amb temps, ja des de petits.
Sin: Els vicis no s’han de deixar créixer.
 
 
27. Lo cutxo de l’hortolà ni menja ni deixa menjar (o El ca...)
Es diu d’aquell que no fa res de bo i no en deixa fer als altres.
Sin: Aquest no fa ni deixa fer, ésser com el cutxo de l’hortolà (l’Alguer).
Cutxo: ca, gos
 
29. Lo menester treu la vella a corrir
En les necessitats l’home fa actes d’abnegació.
Sin: La necessitat fa fer moltes coses.
 
30. Lo que s’usa no se excusa
Si seguim el costum general no ens poden blasmar.
Sin: Qui fa el que fan els altres no és ni boig ni savi (Girona).
 
Des de [[1997]] la llengua catalana compta amb reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de [http://www.regione.sardegna.it/j/v/86?s=1&v=9&c=72&file=1997026 ''Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna'']. A més, diferents entitats, com ara [[Òmnium Cultural]], el [[Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori]] i l'[[Obra Cultural de l'Alguer]], promouen la [[llengua]] i [[cultura]] pròpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gràcies a això, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l'administració de la ciutat. També s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la [[Generalitat de Catalunya]].
 
El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals d'altres zones dels [[Països Catalans]]. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la [[ciutat]].
 
Els algueresos diuen a la seva ciutat «la Barceloneta» (pronunciat {{AFI|/baɫsaɾuˈneta/}}), a causa de la seva ascendència barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre [[Barcelona]] i l'Alguer s'organitzen viatges xàrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre [[Girona]] i l'Alguer.
1.514.946

modificacions