Alsàcia-Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 77:
== Administració ==
Era dividida en tres bezirke (''Oberelsass, Niederelsass'' i ''Lothringen''), subdividits en ''kreise'' (cercles). Hi havia un ''oberpraësident'' (president superior) a [[Estrasburg]] i un ''kreisdirektor'' a cada cercle. Un ''statthalter'' s'encarregava de l'alta administració del territori i disposava de poders especials (podia expulsar persones, prohibir reunions, dissoldre associacions i confiscar diaris). Tenia dos consellers adjunts renovables cada tres anys i escollits per la població. El poder legislatiu el tenia la ''Delegation'', de 34 a 58 membres, i el Consell d'Estat, de 12 a 16 membres, el poder executiu, escollits per l'emperador. Fou nomenat com a primer governador [[Eduard von Moller]].
L'alemany va ser declarat única llengua oficial a la [[Universitat d'Estrasburg]] des del 1872. Durant el període 1871-1872 uns 128.000 alsacians s'exiliaren cap a França, sobretot els burgesos annexionistes profrancesos i aquells que s'oposaven al servei militar obligatori imposat pels alemanys. I uns 150.032 més (el 10% de la població) escolliren mantenir la ciutadania francesa i quedar-se.
== Llengua i religió (1900) ==
Línia 102:
El 1874 obtingueren una dieta regional, ''Elsass-Lothringen Landesausschuss'', de 58 membres (34 dels consells provincials de les tres províncies, 20 pels delegats de districte i 4 per les ciutats de [[Colmar]], [[Metz]], Estrasburg i Mulhouse). A les eleccions pel Reichstag foren escollits els capellans protestataris Guerber, Simonis, [[Landelin Winterer]], Soehnlin, Raess i Philippi. Des del 1879 podien votar lleis i els pressupostos locals. [[Auguste Schneegans]], des del seu diari ''Elsässer Journal'', va intentar una "via autonomista" dins l'[[imperi Alemany]].
El 1881 es crearia la ''Société générale alsacienne de banque'', que organitzarà els crèdits per a obres d'infraestructura. I el 1888, tot i que Bismarck els imposà el passaport per entrar a la resta d'Alemanya, s'introduí el codi alemany del treball i de professions, mercè els quals s'autoritza la creació dels [[sindicat]]s. També i a poc a poc s'anirien beneficiant d'una legislació social sense precedents que regulava les proteccions per malaltia (1883), accidents de treball i vellesa (1885).
En començar el segle XX els alemanys abandonaren la política de repressió i ocupació, de manera que Alsàcia-Lorena comença a ser considerada com a un Land més, i se'n promou la integració econòmica. Alhora, s'enfortirien les tendències autonomistes. En aquest sentit, el 1902 [[David Blumenthal]] (1860-1930) de [[Thann]] fundaria l'''Elsass-Lothringen Demokratisches Partei'', que reclama l'ensenyament en [[francès]] i és partidari d'integrar-se a França. Aquell mateix any les autoritats imperials acordaren la suspensió dels poders especials del statthalter.
Del 1903 al 1907 la lluita es polititzà, amb unes masses sensibles a l'esperit satíric antialemany de la premsa local, que provocarien incidents populars a [[Wissembourg]] (manifestacions en honor dels francesos caiguts a Alsàcia), [[Schirmeck]], Graffenstaden i Saverne. El 1904 el Partit Catòlic demanà al [[Reichstag]] que Alsàcia gaudís dels mateixos drets que els altres estats alemanys, però no n'obtingué resposta.
El 1911 Alsàcia-Lorena esdevingué ''Reichstaat'' (Estat de l'Imperi), encara que només 4 dels 15 diputats alsacians al Reichstag votaren a favor. Així obtindria un ''Landtag'' de 60 membres escollits per sufragi universal, i una Cambra Senatorial amb uns 23 membres escollits per les corporacions, i uns 18 més escollits per l'emperador. Tindria competències plenes legislatives i pressupostàries en matèria de funcionariat, policia, escola, impostos, religió i afers públics, però no tenia sobirania en drets civils i criminals, marina, exteriors, exèrcit i tractats comercials. A les eleccions del 1911 els escons foren repartits: 25 catòlics, 11 socialistes, 10 liberals, 10 del Bloc Lorenés i 4 independents. Els profrancesos de la Unió Nacional (Blumenthal, Preiss, Largel) només obtingueren el 2,1% a Alsàcia i el 7,7% a Lorena.
| |||