Alta Normandia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
| nom_lider1 =Nicolas Mayer-Rossignol ([[Partit Socialista (França)|PS]])
}}
L''''Alta Normandia''' (''Haute-Normandie'' en [[francès]], ''Ĥâote-Normaundie'' en [[normand]]) és una [[Regió francesa|regió]] de [[França]].
== Història ==
La regió de l'Alta Normandia va ser creada, com les altres regions de la [[França metropolitana]], l'any [[1956]]. Correspon a la part oriental de l'antiga província de [[Normandia]], essent aquesta divisió del territori normand en dues regions, l'Alta i la Baixa Normandia, motiu de força polèmica.
== Geografia ==
Línia 14:
== Economia ==
L'activitat agrícola ([[cereal]]s, [[Planta farratgera|plantes farratgeres]] i hortalisses) i ramadera ([[bestiar]] boví i equí) és escassa.
La [[indústria]] s'ha instal·lat principalment a la riba del riu [[Sena]]. La indústria més antiga és la [[tèxtil]], que es concentra a la ciutat de [[Rouen]]. A la ciutat de [[Le Havre]], destaca la indústria petroquímica, que hi compte amb una refineria de [[petroli]] que abasteix la regió metropolitana de [[París]].
== Política ==
El president del Consell Regional de l'Alta Normandia és el [[socialista]] Alain Le Vern, que ocupa aquest càrrec des de [[1998]]. A les eleccions regionals de 1998, la coalició formada pel [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]] i el [[Partit Comunista Francès]], i que encapçalava [[Alain Le Vern]] va obtenir la majoria relativa al Consell Regional. Els socialistes van aconseguir 14 escons i els comunistes 6, que sumats als 3 dels Verds i als 2 de Lluita Obrera van permetre a l'esquerra governar aquesta regió donat que la dreta republicana no va pactar amb la ultradreta, que havia obtingut 10 escons.
L'[[esquerra (política)|esquerra]] va haver d'esperar a les eleccions regionals de 2004 per a poder governar la regió amb [[majoria absoluta]]. Amb una candidatura unitària des de la primera volta de les eleccions, l'esquerra va aconseguir a la segona volta el 52,69% dels vots i 36 escons. Van integrar aquesta coalició electoral el [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]], el [[Partit Comunista Francès]], [[Els Verds (França)|Els Verds]] i el [[Partit Radical d'Esquerra]].
No així, [[Lluita Obrera]], que va preferir presentar-se amb la [[Lliga Comunista Revolucionària (França)|Lliga Comunista Revolucionària]]. Aquesta candidatura, amb només el 5,59% dels vots emesos a la primera volta, no va aconseguir entrar al Consell Regional.
Pel que fa a la dreta, aquesta va patir un fort retrocés, passant de 20 a 13 escons. La dreta es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, d'una banda la llista formada per la [[Unió per a un Moviment Popular|UMP]], el Reagrupament per França i el Moviment per França, i de l'altra la llista formada per la [[Unió per a la Democràcia Francesa]] i Ciutadania, Acció, Participació per al Segle XXI (CAP 21).
Totes dues llistes es van fusionar de cara a la segona volta. Aquesta unió no va donar però els resultats previstos inicialment, ja que a la segona volta van obtenir gairebé un punt menys que la suma de les dues llistes a la primera volta.
Fort retrocés també el viscut per la ultradreta. L'any 1998, hi havia deu parlamentaris pertanyents a diferents [[Partit polític|partits polítics]] d'ultradreta: set parlamentaris eren de l'Entesa Nacional i Identitària, dos del Front Nacional i un del Moviment Nacional Republicà. D'aquest tres partits només el Front Nacional va aconseguir entrar al Consell Regional l'any 2004, amb el 14,59% dels vots emesos a la segona volta i 6 escons.
| |||