L'[[Observatori Astronòmic de Quito|observatori astronòmic de]] [[Quito]] fou creat el [[1873]], dins del programa de modernització de l'ensenyament superior i l'àmbit acadèmic endegat pel president [[Gabriel García Moreno]]. En el moment de la fundació, estava situat als afores de la ciutat i el seu disseny es basà en el de l'[[observatori de Bonn]]. El projecte fou del jesuïta pare Menten, que també en fou el primer director, i entre les primeres activitats desenvolupades es troben estudis d'astrometria, determinació del temps, meteorologia i sismologia.
Posteriorment, a començaments del {{segle|XX|s}}, l'observatori serví de base a la segona missió geodèsica francesa, encarregada per l'Acadèmia de Ciències de París de mesurar la longitud d'un grau de meridià terrestre a l'equador (i així precisar les mesures fetes 60 anys abans per la primera missió geodèsica de [[Charles-Marie de La Condamine|La Condamine).]] El principal instrument d'observació és un [[telescopi refractor]] equatorial Merz de [[1875]]; té un diàmetre de 23,8 cm i una [[distància focal]] de 319 cm; està equipat amb [[micròmetre (aparell)|micròmetre]]s, un [[espectroscopi]] i un [[polarímetre]]. Un altre telescopi, de muntura altazimutal, 90 mm de diàmetre i distància focal de 141 cm, s'utilitza actualment per a l'observació solar. Cal destacar també el [[cercle meridià]] Repsold de [[1889]], de 16,2 cm de diàmetre, i un astrolabi Danjon. L'observatori de Quito, al mig del parc de ''La Alameda'', és un dels més antics d''''Amèrica del Sud''' (1873), gestionat per l'Escola Politècnica Nacional.
