Tinença de Benifassà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla
m Plantilla
Línia 12:
El rei [[Jaume I]] manà construir un monestir al costat del castell, que fou la primera fundació de l'[[orde del Cister]] al [[Regne de València]]. Tota la comarca pertangué en [[feu]] a l'abat del monestir, que hi va constituir una "[[tinença]]". Els límits amb [[Beseit]] no eren del tot clars i es va demanar que emetés un arbitratge per resoldre el litigi el [[Ducat d'Íxar|duc d'Íxar]], que donà la raó als beseitans, i per aquest motiu avui en dia encara es poden veure dins del terme de Beseit diverses creus del monestir de Benifassà tallades a les roques.
 
Un dels principals productes de la zona és la [[mel]] de gran qualitat, comercialitzada sota la denominació ''mel de la Tinença de Benifassà''. La majoria de pobles de la comarca històrica han patit una forta pèrdua de població des de la segona meitat del {{segle|XX|s}}, per l'abandonament progressiu de l'[[agricultura]] tradicional per part de la joventut local i els canvis en les formes de vida. Aquesta pèrdua de població ha determinat, entre altres causes, la desaparició de cinc [[ajuntament]]s de la comarca històrica. El monestir, declarat [[Monument Nacional]] el [[1931]], és ocupat per les monges cartoixanes de Sant Bru, la primera [[cartoixa]] femenina establerta a [[Espanya]].
 
La [[Generalitat valenciana]] va declarar gran part de la comarca històrica [[Parcs naturals del País Valencià|parc natural]] el [[19 de maig]] de [[2006]], amb el nom de [[Parc Natural de la Tinença de Benifassà]].