Realpolitik: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 3:
[[Otto von Bismarck]] va encunyar el terme complint la petició del príncep [[Klemens Wenzel Lothar von Metternich|Klemens von Metternich]] de trobar un mètode per a balancejar el poder entre els imperis europeus. El balanç de poders significava la pau, i els practicants de la ''realpolitik'' intentaven evitar la carrera armamentista.{{sfn|Schmidt|2004}}
 
No obstant això, durant els primers anys del {{segle|XX|s}}, la ''realpolitik'' va ser abandonada i en el seu lloc es va implementar la doctrina "[[Weltpolitik]]" i la carrera armamentista va recobrar el seu ritme, donant lloc a la [[Primera Guerra Mundial]]. Un dels seus precursors més famosos va ser [[Nicolau Maquiavel]], conegut per la seva obra ''[[El Príncep]]''. Maquiavel sostenia que l'única preocupació d'un príncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions ètiques o religioses. Les seves idees van ser més tard expandides i implementades pel [[Cardenal Richelieu]] en el seu ''Raison d'etat'' durant la [[Guerra dels Trenta Anys]]. Ja en uns texts del xegle VII-VI aC de l'antiga Grècia s'han trobat traces d'una veritable realpolitik per a resoldre problemes de la realitat quotdiana.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Santiago Álvarez|nom=Rosa-Araceli|article=Algunos ejemplos de Realpolitik en las fuentes griegas|publicació=Faventia|llengua=castellà|url=https://ddd.uab.cat/record/514|volum=19|exemplar=2|data=1997|pàgines=35}}</ref> L'historiador [[Grècia|grec]] [[Tucídides]], qui va escriure la ''Història de la [[Guerra del Peloponès]]'', també és citat com un precursor ideològic de la ''realpolitik''.
 
En alemany, el terme ''Realpolitik'' és més freqüentment utilitzat per a distingir a les polítiques moderades o «realistes» de les polítiques de canvi radical.{{sfn|von Rochau|1972}} En la política de pactes, quan ningú té majoria, fer ''realpolitik'' sembla l'única possibilitat per avançar. Dins d'un mateix partit aquesta situació pot crear tensions entre l'ala pragmàtica (en alemany ''realos'') i l'ala que vol la coherència total amb els principis sense concessions (en alemany ''fundis'').<ref>Vegeu per exemple: {{ref-publicació|article = La CUP davant l’acord: entre la coherència i la realpolitik|nom =Raquel M. |cognom =Martinez|data = 11 de gener del 2016|publicació = La Columna}}</ref>