Georg Wilhelm Friedrich Hegel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 104:
Els d'esquerra van ser anomenats ''joves hegelians'' i van interpretar Hegel en un sentit revolucionari, cosa que els va portar a atenir-se a l'[[ateisme]] en religió i a la [[democràcia liberal]] en política. Entre els hegelians d'esquerra, es compten [[Bruno Bauer]], [[Ludwig Feuerbach]], [[David Friedrich Strauss]], [[Max Stirner]] i, el més famós, [[Karl Marx]]. Els múltiples cismes en aquesta facció portaren, finalment, a la varietat [[anarquisme|anarquista]] de l'[[egoisme]] de Stirner i a la versió marxista del [[comunisme]].
 
Al {{segle|XX|s}}, la filosofia de Hegel va tenir un gran renaixement: això es va deure en part que va ser redescobert i reavaluat com a progenitor filosòfic del [[marxisme]] per marxistes d'orientació filosòfica, en part a un ressorgiment de la perspectiva històrica que Hegel va aportar a tot, i en part al creixent reconeixement de la importància del seu mètode dialèctic. Algunes figures que es relacionen amb aquest renaixement són [[Herbert Marcuse]], [[Theodor Adorno]], [[Ernst Bloch]], [[Alexandre Kojève]] i [[Gotthard Günther]]. El renaixement de Hegel també va posar en relleu la importància de les seves primeres obres, és a dir, les publicades abans de la ''[[Fenomenologia de l'esperit]]''.
 
A [[Dinamarca]], el hegelinisme va ser representat per [[Johan Ludvig Heiberg]] i [[Hans Lassen Martens]] des dels anys [[1820]] al [[1850]].