Diferència entre revisions de la pàgina «Ananàs»

14 octets eliminats ,  fa 4 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
* '''''Ananas ananas''''' (L.) Voss
* '''''Ananas duckei''''' hort., nom. inval.
* '''''Ananas sativus''''' Schult i Schult. f.
* '''''Ananas sativus var. duckei''''' Camargo, nom. nud.
* '''''Bromelia ananas''''' L.
 
== Distribució i Ecologia ==
L'ananàs és originària de la conca del riu Amazones i cultivada per la primera vegada pels indis guaranís. Posteriorment, en van escampar el cultiu per tot Amèrica del Sud. Als segles XVII i XVIII es va cultivar força a Europa en hivernacles. A partir d'aquí es va anar expandint fins a arribar a cultivar-se en totes les regions tropicals de món, fins a 800 metres d'altitud. No n'hi ha a Catalunya.
 
Brasil, la Xina, Filipines, l'Índia i Tailàndia són els principals productors d'aquest fruit. També ho són Mèxic, Costa Rica, Hondures, Hawaii, Vietnam, Indonèsia, Costa d'Ivori, Ghana, Kènia i Nigèria. Les Filipines són el més gran exportador a escala mundial. El cultiu més important és l'anomenat: ‘smooth Cayenne', que és originari de la Guayana Francesa.
 
Avui en dia, la pinya tropical és el segon conreu tropical més important, representa 20% de la producció comercial d'aquest tipus de fruit, puix que en primer lloc trobem la banana (Musa paradisiaca). 70% de l'ananàs és consumit en la seva forma natural, la resta, enllaunada en xarop.
 
L'ananàs és un cultiu tropical, de climes càlids i més o menys humits. No tolera les inundacions i les temperatures excessivament baixes, ja que per donar fruit requereix vora 24 °C. Els excessos de calor (a partir de 30 °C) perjudiquen la qualitat del fruit en accelerar el seu cicle metabòlic. El règim de pluges ha d'estar entre 1000-1500 mm anuals. Accepta qualsevol tipus de sòl sempre que tingui un bon drenatge. La pinya tropical exigeix bones concentracions de nitrogen i potassi, una certa quantitat de magnesi i quantitats limitades de calci i fòsfor. La pinya és acidòfila i li cal un pH d'entre 5,5 i 6.
Les infructescències de les varietats cultivades no tenen llavor.
 
== Conreu ==
L'ananàs necessita menys aigua que altres conreus tropicals com la banana.
 
En el seu ambient natural és pol·linitzada pels ocells [[colibrís]].
Per altra banda, el conreu es fa en línies separades d'acord amb la mida de la varietat. La collita és manual i quan es fa per exportació es cullen encara verdes per tal que madurin al punt de destinació.
 
Actualment, les varietats conreades provenen de les illes de Hawaii i van ser obtingudes a partir de la dècada dels 70.
 
A Europa és un conreu típic de les illes [[Açores]].
 
== Descripció ==
La pinya tropical és una planta [[herbàcia]] i [[perenne]]. Encara que la majoria de les bromeliàcies són [[epífits]], l{{'}}''ananas comosus'' és una planta que creix sobre terra ferma.
 
Té una roseta basal de fulles rígides, sèssils, lanceolades, estretament imbricades, amb uns marges dotats d'espines curtes, de 30 a 100 cm de llarg. Poden ser espinoses o no segons les varietats. Gràcies a la forma lleugerament còncava que tenen poden conduir l'aigua de la pluja cap a la roseta. Són [[beina|embeinants]] i es disposen de manera que afavoreixen l'acumulació d'aigua a les axil·les d'on la planta pot agafar-la mitjançant arrels adventícies sorgides de les bases foliars o bé a través de pèls absorbents especialitzats. Creixen longitudinalment fins als 120 cm d'altura. Tenen una [[reproducció vegetativa]].
 
La tija és molt curta, gruixuda i en forma de botella a causa de l'acumulació d'aigua. De la tija surt un peduncle que sustenta una [[inflorescència]] terminal, [[espiciforme]], composta per diverses dotzenes de [[flors]] trímeres de color rosa, blanc o blau, a vegades l'única que forma en tota la vida ([[monocàrpia]]).
 
Les flors són [[hermafrodites]], sèssils i amb bràctees. Presenten tres [[sèpals]] fusionats a la base, tres [[pètals]] formant un tub, sis [[estams]] i tres ovaris. El període de floració s'estén durant un mes o més. La pol·linització es dóna gràcies als colibrís.
 
Aquestes flors donen lloc a una [[infructescència]], la pinya, que és en realitat un fruit múltiple. És gran i de forma ovoide. El cor del sincarp, més fibrós, es forma a partir de la tija axial. Les parets de l'ovari, la base de la bràctea i els sèpals es transformen en una polpa groga, poc fibrosa, dolça i àcida. La flor dóna la coberta dura i espinosa, formada per la fusió de l'àpex de la bràctea i els tres sèpals. Cada pinya pot arribar a pesar fins a 4 kg. En relació a les fulles també és d'interès destacar la seva longitud i riquesa en fibres, aspectes que faciliten l'aprofitament econòmic d{{'}}''Ananas Comosus'' en la indústria tèxtil.
{{avís mèdic}}
=== Composició química ===
* Proteïnes: enzims proteolítics.
* Sucres senzills i oligosacàrids.
* Àcids orgànics.
 
=== Usos ===
Enllaunada o fresca per a consum directe o com emmascarador del gust desagradable de certs medicaments. Conté un enzim proteolític que ajuda a la digestió.
 
* Ús intern: [[edemes]] inflamatoris i post-operatoris. [[Tromboflebitis]]. [[Dispèpsies]]. Laxant suau.
* Ús extern: neteja d'úlceres cutànies i ferides.
 
=== Accions farmacològiques ===
Actua com a substitutiu del suc gàstric quan aquest és secretat en poca quantitat ([[hipoclorhídria]], falta de suc gàstric, [[gastritis]] crònica), accelera el pas dels aliments per l'estómac i millora la digestió. Es pot administrar fins i tot als lactants que pateixen trastorns digestius. El suc de pinya també calma la tos i té propietats [[expectorants]], possiblement degudes als àcids orgànics i sucres que conté. És a més [[diürètic]] suau, i com que ajuda a eliminar aigua dels cos pot ser útil en afeccions relacionades amb la retenció de líquids com poden ser artritis, gota, cel·lulitis... També és vermífug (per eliminar els cucs intestinals, aplicació molt utilitzada a la Xina). S'usa en les dietes de pèrdua de pes com a reductor de la gana (acció [[anorexígena]])
 
Ananas comosus també té propietats [[antiedematoses]], [[antiinflamatòries]], [[anticoagulants]] (efectes deguts a l'augment de l'activitat [[fibrinolítica]] i inhibició de la síntesi de [[fibrinògen|fibrinogen]] de la bromelina). Aproximadament el 40% s'absorbeix per via oral (degut a la seva elevada [[glucosilació]] que evita la seva degradació a l'intestí). Fa disminuir els nivells de kininogen i bradicinina en sang. Inhibeix l'agregació plaquetària.
 
En esportistes serveix de prevenció per evitar tendinitis (inflamació dels tendons) o bursitis (inflamació dels sacs [[sinovials]])
1.862.719

modificacions