Anestèsia epidural: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 8:
L'anestèsia peridural es fa mitjançant diverses tècniques. Totes consisteixen en la cerca de l'espai epidural. Aquest és un espai virtual que es troba per fora de la [[duramàter]]. Mitjançant anestèsia de la pell en el lloc de la punció, s'introdueix una agulla connectada a una xeringa amb poca resistència plena d'aire o sèrum fisiològic. Es va introduint l'agulla i es va prement l'èmbol de la xeringa. Mentre es travessa lligaments hi ha una resistència en prémer l'èmbol. Quan s'arriba a l'espai epidural aquesta resistència desapareix i es buida l'aire o el sèrum. Aquest és el signe que s'ha arribat a l'espai epidural (mètode de pèrdua de resistència). En aquest lloc s'introdueix el fàrmac a administrar i el [[catèter]] si cal.
 
Els fàrmacs que s'injecten a l'espai epidural són variats, però principalment són els anestèsics locals.<ref>{{Ref-web|url=http://www.sre.urv.es/formacio/fmcs/Farmacologia/temari/t11/t11_02.htm|títol=Farmacologia - Tipus d'anestèsia i classificació|consulta=2017-08-22|editor=Universitat Rovira i Virgili|data=}}</ref> Aquests produeixen un efecte en funció de la dosi administrada. A petites dosis bloquegen les fibres que transmeten el dolor. A dosis més altes produeixen un bloqueig muscular i una paràlisi. I a una dosi encara més gran un bloqueig sensitiu. Altres fàrmacs usats són derivats mòrfics. En els darrers anys s'utilitza l'anestèsia peridural toràcica (en les vèrtebres toràciques).
 
==Indicacions i contraindicacions==
L'anestèsia epidural està indicada per algunes intervencions d'[[abdomen]] sobretot a nivell infraumbilical com són les d'[[hèrnia inguinal]], intervencions en testicles o bufeta i [[parts]]. En intervencions com la de l'[[apendicitis]] no està indicada perquè es pot produir dolor. Respecte a l'[[anestèsia intradural]], té l'avantatge que es pot introduir un catèter a l'espai epidural per on es pot anar reinjectant fàrmac o instaurar una perfusió contínua i perllongada. Per tant és útil per intervencions llargues o per analgèsia postoperatòria.
 
Es pot també utilitzar en el [[part]], amb sistemes que permetin a la partera de dosificar ella mateixa, segons les seves necessitats. Té l'avantatge que la dona queda conscient durant el part i pot continuar col·laborant activament i sentir el part, sense dolor excessiu{{sfn|Espar|2015}}<ref>{{Ref-publicació|cognom=Astorch|nom=Núria|article=Les parteres de Salt s'autoregularan l'anestèsia epidural|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/14-salut/879871-les-parteres-de-salt-sautoregularan-lanestesia-epidural.html?cks_mnu_id=1787|data=27/05/2015|pàgines=8}}</ref> i que permet totes les maniobres obstètriques així com en cas de necessitat, la cesària de recurs.<ref name =Daryd/> Només és un dels mètodes d'alleujament del dolor, i queda important que la dona embarrassada s'informi sobre les opcions no farmacològiques. L'entorn professional (ginecòlegs, llevadores... ) ha de crear un context propici a un part el més normal possible i saber aplicar els mètodes provats científicament per donar un màxim d'opcions a la partera.{{sfn|Guia de Pràctica Clínica del Sistema Nacional de Salut sobre l’Atenció al Part Normal|2013|p=89-122}}