Talha al-Muwàffaq: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
El primer obstacle que va trobar fou el de [[Yakub ibn al-Layth|Yaqub ibn al-Layth]], l'emir [[saffàrida]] del [[Sistan]] i [[Kirman]] que es volia estendre al [[Fars]] on va trobar l'oposició del senyor local [[Muhammad ibn Wasil al-Tamimi]] i del propi al-Muwàffaq. El [[875]] el califa va designar co-hereus al seu germà Talha i al seu fill al-Muayyad, rebent el primer tot l'orient i el segon tot l'occident. El [[876]] l'enfrontament al Fars va arribar al seu moment decisiu quan Yakub va envair l'[[Iraq (província del Califat)|Iraq]] però fou derrotat per al-Muwàffaq i Musa ibn Bugha a la batalla de [[Dayr al-Akul]]. El 877 va morir Musa ibn Bugha i els generals que van ocupar el seu lloc, Kayghalagh i Ishak ibn Kundadj, es van reconèixer subordinats d'al-Muwàffaq i mai li van disputar l'autoritat.
Talha va tenir els seus propis visirs, Sulayman ibn Wahb, Sad ibn Makhlad i Ismail ibn Bulbul, mentre el seu germà estava confinat a [[Samarra]]. L'intent de fuita del seu germà cap a Egipte el [[882]] fou avortat i Ishak ibn Kundadj va ocupar llavors el govern de Síria i nominal d'Egipte (que
El 885 va enviar al seu fill contra [[Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun]]; el febrer/març del 885 les seves tropes es van enfrontar a les de Khumàrawayh a la batalla anomenada dels Molins (al-Tawahin), al sud de [[Palestina]] i els caps dels dos bàndols van fugir vergonyosament als primers xocs; la victòria fou pels egipcis perquè un general, Sad al-Aysar, es va dirigir a [[Damasc]] i la va ocupar, però allí es va revoltar contra el seu senyor (després l'emir el va matar de pròpia mà). Khumàrawayh va tractar amb màxima clemència als presoners buscant la reconciliació.
| |||