Antoni Baiges: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Ingressà a l'exèrcit el [[1811]] al cos de [[Guàrdia de Corps]]. Partidari de la [[constitució]] durant el [[trienni liberal]] ([[1820]]-[[1823]]), al capdavant de la columna mòbil de la [[Milícia Nacional|Milícia]] s'enfrontà en nombroses ocasions a les tropes reialistes i aconseguí el grau de coronel d'infanteria. El [[1820]] formava part d'una "Tertúlia Patriòtica" que es reunia al [[Teatre de les Comèdies]] de Reus, amb [[Pere Sardà i Cailà]], el sacerdot [[Prudenci Marcó i Casas|Prudenci Marcó]], els metges [[Pere Mata i Ripollès]] i Cristòfor Montblanch, el farmacèutic Pere Joan Nadal, el jutge [[Paulino de los Arcos]] i el militar [[Juan van Halen y Sarti|Juan van Halen]]. Al final del Trienni va ser desterrat a [[Menorca]], d'on escapà per dirigir-se a [[Gibraltar]], i d'allí marxà a [[l'Havana]]. El [[1826]] forma part del "Centro Universal de Actividades patrióticas" a [[Londres]], i el [[1830]], amb [[Francesc Milans del Bosch i Arquer|Francesc Milans del Bosch]], era membre de la Junta Directiva de Catalunya. Sorprenentment, a l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]] el [[1833]] formà part de la "Junta Realista de Tolosa", i es va presentar a [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Zumalacárregui]] per participar amb les seves tropes en la guerra civil del nord. Al final es retirà a [[França]]. El tornem a trobar a Catalunya el [[1843]], quan va ser regidor a l'ajuntament de Reus.<ref>{{ref-llibre|cognom=Arnabat|nom=Ramon|títol=Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix Camp (1820-1823|pàgines=197|lloc=Reus|editorial=[[Associació d'Estudis Reusencs]]|any=2002|isbn=8493232416}}</ref> Ajudà la junta governativa central que s'oposava al govern moderat instal·lat a Madrid; el representant d'aquest a Barcelona era el brigadier [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]], també reusenc, nomenat governador militar de la plaça. En esclatar el “[[Jamància|moviment centralista]]” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la '''Junta Suprema Provisional de la província de Barcelona''' i cap militar de l'aixecament. Un relat de combatents veterans explica que Baiges, a l'antiga usança, va desafiar Prim a un combat singular per a resoldre les diferències polítiques que els separaven, però el brigadier Prim no va acceptar. Baiges, al davant dels seus, en una fase de lluita aferrissada, volia apoderar-se de [[Fortalesa de la Ciutadella|la Ciutadella]], i un projectil d'artilleria el va matar a la [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla de Mar]].<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Josep Olesti Trilles|Olesti Trilles]] |nom=Josep |títol=Diccionari biogràfic de reusencs |pàgines=78-79 |lloc=Reus |editorial= Ajuntament de Reus |any=1991}}</ref> El seu cadàver va ser exposat al Saló de sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] durant tres dies i, com diu el periodista reusenc [[Francesc Gras i Elies]], "con él perdió la insurrección su principal caudillo y no tardó en ser vencida por las tropas del gobierno".<ref>{{ref-llibre|cognom=Gras i Elies|nom=Francesc|títol=Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días|pàgines=444|lloc=Reus|editorial=Imprenta de Francisco Arís e Hijo|any=1906}}</ref>