Jean-Charles Galissard de Marignac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 6:
Galissard de Marignac era fill de Suzanne Le Royer i Jacob Galissard de Marignac. El seu pare fou membre del Consell Municipal, òrgan legislatiu de la República de Ginebra, que el 1815, havia esdevingut un [[Cantó de Ginebra|cantó]] de la [[Suïssa|Confederació Helvètica]]. Els Galissard de Marignac eren una família d'[[Hugonot|hugonots]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Els Empèdocles moderns – Jean Charles Galissard de Marignac (1880) i l’element 64 (Gd) – gadolini (nilhexiquadi, Nhq)|publicació=Des de la Mediterrània|llengua=català|url=https://desdelamediterrania.cat/2015/04/16/els-empedocles-moderns-jean-charles-galissard-de-marignac-1880-i-lelement-64-gd-gadolini-nilhexiquadi-nhq/|data=2015-04-16}}</ref> del [[Llenguadoc]] que s’havia refugiat a Ginebra en revocar-se l'[[Edicte de Nantes]] el 1685.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.unige.ch/campus/numeros/campus102/tetechercheuse/|títol=Jean-Charles Galissard de Marignac|consulta=2017-12-26|nom=A.|cognom=Vos|llengua=fr|editor=Université de Gèneve|data=}}</ref>
 
Es formà a l’[[Universitat de Ginebra|Acadèmia de Ginebra]] on va graduar el 1835. Per continuar els estudis a París, el 1834 s'havia collit a la llei del 9 de desembre del 1790, que obria la porta a la naturalització francesa dels descendents de «fugitius religionaris». El novembre del 1835 ingressà en l’[[École polytechnique|Escola Politècnica de París]], on va graduar el 1839<ref name=":0" /> amb el número u.<ref name=":1" /> Després s’especialitzà en anàlisi mineral l’[[Escola de Mines de París]] i s’hi diplomà el 1841. Amplià estudis de química orgànica al laboratori de l'alemany [[Justus von Liebig]] (1803-1873) a [[Gießen]]. Retornat a París, féu una estada a la fàbrica de [[porcellana]] de Sèvres, sota la direcció d'[[Alexandre Brongniart]] (1770-1847). Alhora, treballà als laboratoris de [[Jean-Baptiste Dumas]] (1800-1884) i [[Louis Jacques Thénard|Louis-Jacques Thénard]] (1777-1857). El 1841 fou nomenat catedràtic de química a l’Acadèmia de Ginebra, alhora que professor de [[mineralogia]] (1845). El 1878, a seixanta-un anys, el deteriorament de salut l’obligà a renunciar a les seves posicions docents a l’Acadèmia.<ref name=":0" />
 
Les seves classes es descriuen per unanimitat com a models de claredat i precisió. Però era un treballador solitari i pràcticament mai tingué cap estudiant de col·laborador. La seva modèstia i timidesa el portaren a rebutjar el càrrec de rector de l'Acadèmia de Ginebra i descoratjar qualsevol intent dels seus amics per proposar-li que rebés la [[Legió d'Honor]].<ref name=":1" />