Jeroglífic luvi: diferència entre les revisions

m
Bot elimina espais sobrants
m (neteja i estandardització de codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
[[Fitxer:Anatolian_-_Seal_of_Tarkummuwa,_King_of_Mera_-_Walters_571512.jpg|miniatura|[[Segell (autenticació)|Segell]] amb jeroglífic luvi que envolta el governador [[Hittites|hittita]] Tarkummuwa (també conegut com Tarcondemos). A l'exterior la mateixa inscripció en cuneïforme. [[Walters Art Museum|Museu Walters]]]]
[[Fitxer:Hattusa_reliefs1.jpg|miniatura|Relleus de jeroglífics luvis a [[Hattusa]]]]
El '''jeroglífic luvi''' és una variant de l'idioma luvi, que s'utilitzava gravat en [[Segell (autenticació)|segells]] oficials i reials i que s'ha trobat també en un petit nombre d'inscripcions monumentals.<ref>Ilya Yakubovich (2010: 69-70) argumenta que el terme jeroglífic luvi només pot aplicar-se a un corpus de textos, perquè no defineix un dialecte particular.</ref> Està escrit en una forma jeroglífica dins dels [[jeroglífics d'Anatòlia]].<ref>También llamados jeroglíficos luvios y en publicaciones antiguas se les denomina jeroglíficos hititas. Los especialistas italianos empezaron a usar ''Geroglifico Anatolico'' (Jeroglífico anatólico), un término que está ganando popularidad incluso en inglés ''Anatolian hieroglyphs'' y que el lingüista [[Craig Melchert]] ha favorecido en sus publicaciones más recientes.</ref>
 
El [[1960]], Emmanuel Laroche en presentà un desxiframent mateixos basant-se en lectures parcials proposades des de la [[Dècada del 1930|dècada de 1930.]] Les correccions a la interpretació de certs signes, així com altres aclariments, els aportaren David Hawkins, Anna Morpurgo Davies i Günther Neumann al [[1973]], i s'hi referien com "les noves lectures".
 
== Inscripcions ==
Els primers jeroglífics apareixen als segells oficials i reials, i daten de principis del II mil·lenni ae, però no comencen a funcionar com un sistema ple d'escriptura fins al [[Segle XIV aC|s. XIV]] ae. Les primeres inscripcions monumentals confirmades com luvis daten de l'edat del bronze final, entre els [[Segle XIV aC|s. XIV]] ae i [[Segle XIII aC|XIII]] ae I després d'uns dos segles en què són difícils de trobar tornen a aparéixer en l'edat del ferro, entre els [[Segle X aC|s. X]] ae i [[Segle VIII aC|VIII]] ae. A principis del [[Segle VII aC|s. VII]] ae, l'escriptura jeroglífica luvi, que en aquells dies tenia més de 700 anys, cau en oblit.
 
Les majors inscripcions en pedra de jeroglífics luvis provenen de ciutadelles síries del I mil·lenni ae. Per a desxifrar-les fou clau, entre altres, l'existència del segell de Tarkummuwa (també conegut com a Tarcondemos), reietó de Mera, que es trobà a [[Esmirna]] al voltant de 1850. Es caracteritzava per tenir dos tipus d'escriptures, una de cuneïforme i una altra jeroglífica, la qual cosa facilità les primeres pistes de desxiframent.<ref>{{Ref-web|url=http://art.thewalters.org/detail/5130/seal-of-tarkummuwa-king-of-mera/|nom=|cognom=|títol=Seal of Tarkummuwa, King of Mera|editor=Museu Walters|consulta=12 de novembre de 2015|llengua=|data=}}</ref>
 
== Fonologia ==
L'escriptura representa tres vocals a, i, u; i dotze consonants, h, k, l, m, n, p, r, s, t, w, i, z. Els sil·labaris tenen l'estructura V o CV, i més rarament CVCV. *383 ra/i, *439 wa/i i *445 la/i/u mostren múltiples vocalitzacions. Alguns sil·labaris són [[Homofonia|homofònics]], de''sa''mbiguats amb xifres en la transliteració (com en la [[transliteració]] [[Escriptura cuneïforme|cuneïforme]]), sobretot, hi ha molts (més de sis) sil·labaris per a cada fonema /sa/ i /''ta''/.
 
Hi ha una tendència al [[rotacisme]], substituint d intervocàlica per r. Oclusives a final de paraules i, en alguns casos, s'elideix la inicial de mot a-. Els sufixos -iya- i ''-uwa-'' poden ser sincopats en ''-i-'', ''-u-''.
 
== Morfologia ==
2.794.153

modificacions