Apol·loni de Tíana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Era d'ascendència noble. Als catorze anys va anar a Tars a estudiar amb Eutidem de Fenícia i després va anar a [[Eges]] a estudiar filosofia a l'escola d'[[Euxè d'Heraclea]]. Als 16 anys va adoptar el pitagorisme i vivia prop del temple d'[[Asclepi]] a Eges, on va dur a terme algunes reformes en els ritus dels sacrificis. Va establir una secta ascètica que seguia els mandats pitagòrics: no menjava carn, no bevia vi ni tenia relacions sexuals, i va viure com un pobre fins i tot quan va heretar una gran fortuna del pare, fortuna que va cedir als seus parents. Creia també en la [[metempsicosi]] i recordava les seves vides anteriors.
Després de cinc anys de vida pitagòrica va visitar els mags perses, els savis de l'Índia i els gimnosofistes etíops. Va viatjar durant anys cap a l'est, cap a [[Nínive]], [[Babilònia]] i [[Taxila]] (on governava [[Fraortes]]). Filòstrat diu que en moltes de les ciutats que va visitar va fer tasques de mediació per resoldre conflictes interns. Les seves relacions amb els emperadors romans van ser molt irregulars: dolentes amb [[Neró]] i amb [[Domicià]], i bones amb [[Vespasià]], [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tit]] i [[Nerva]].
Línia 24:
Apol·loni va actuar com a exorcista en diverses ocasions. La primera a Efes, on una plaga afectava la major part de la població, que va ser reunida al teatre. Entre la gent hi havia un vell cobert de parracs molt prim, que tancava els ulls i portava una bossa amb un tros de pa. Apol·loni va dir que aquell home era enemic dels déus i que l'havien de lapidar. Els efesis primer no ho volien fer, ja que l'home feia un posat molt trist i suplicava. Però Apol·loni va insistir i el vell va començar a rebre pedres. L'home va obrir els ulls davant de la gent i tothom va veure que els tenia plens de foc. Van reconèixer en ell un dimoni i entre tots el van lapidar. Apol·loni els va dir al cap d'una estona que enretiressin les pedres, i de sota en va sortir un gos immens que treia espuma per la boca. Un altre exorcisme va tenir lloc a [[Corint]]. Un jove filòsof, Menip, molt intel·ligent, era estimat per una rica estrangera, Apol·loni el va avisar, i li va dir que la noia era en realitat una [[empusa]], una mena de vampir infernal assedegat de sang, que podia adoptar diferents formes, proporcionava tota mena de plaers i volia devorar el seu cos i beure la seva sang. Apol·loni va dir unes paraules i tots els regals i ornaments de la dona es van esfumar: les copes d'or, els objectes de plata, els servents i els cuiners. La noia va demanar clemència i va acabar reconeixent la seva naturalesa.
Tenia també poder sobre els espectres. Amb una senzilla invocació va entaular una conversa amb [[Aquil·les]], a que va fer aparèixer i es va mostrar com un jove de cinc colzes d'alt i d'una gran bellesa, que quan va ser contemplat per Apol·loni va doblar la seva alçada i va créixer encara més la seva bellesa. Es diu també que va ascendir al cel. Per tots aquests fets, se'l considera el més gran [[taumaturgia|taumaturg]] de l'època imperial romana.
Quan va pujar al tron [[Domicià]], va intentar aixecar l'Àsia Menor contra ell i fou empresonat a [[Roma]], però es va escapar i va passar a Grècia, i fou perdonat dos anys després. Els darrers anys va viure a [[Efes]] (també [[Illa de Rodes|Rodes]] i [[Creta]] es disputen la seva estada en aquests anys) fins que va morir. Filòstrat assegura que pocs anys després de la seva mort, es va aparèixer a un jove que dubtava sobre la naturalesa de l'ànima, per a demostrar-li la seva immortalitat.
| |||