Arapaho: diferència entre les revisions

Els blancs que els visitaren els descriviren com a alts, forts, traïdors i bel·licosos. Hom els considerava aliats dels [[xeiene]]s contra els [[xoixon]]s, [[ute]], [[crow]], [[pawnee (grup humà)|pawnee]], [[comanxe]] i [[dakota]]. Antigament eren nòmades, vivien en tipis i depenien del bisó de les planures per sobreviure. Comerciaven amb [[mandan]] i [[arikara]], i amb els establiments espanyols del [[Sud-est]]. No tenien clans ni practicaven l'agricultura. Eren molt religiosos, i per a ells tenien una significació especial els objectes i accions quotidianes, com els abillaments. Llur principal objecte de veneració era una pipa plana que guardaven en una bossa sagrada amb un disc o una roda.

Llurs recents tradicions indiquen que emigraren d'una zona de boscos on eren agricultors (potser Minnesota). El primer blanc que els va visitar fou el francès [[Jean Baptiste Trudeau]] el 1795. Després d'un gradual moviment cap a l'Oest, s'establiren allí on els trobaren els blancs cap al 1830. Aquell mateix any se separaren dels [[atsina]], mentre que els arapaho s'establien als marges de l'Arkansas.

Pel juliol del 1866 els caps '''Black Bear''' i '''Sorrel Horse''' s'uniren als dakota de Mahpiua Luta o [[Red Cloud]] contra els EUA fins a la firma del Tractat de Fort Laramie el 6 de novembre del 1868. Els del Nord, però, no es volgué rendir fins a la desfeta xeiene infligida per Custer després de la matança del riu Washita. El 1868 signaren una nova pau amb els [[xoixon]]s, però foren atacats pels colons, que assassinarien els seus cabdills '''Medicine Man''' (1871) i '''Black Bear''' (1868).

El seu nou cap, '''Black Coal''' (mort el 1893) intentà evitar novament els atacs que els infligiren blancs i [[xoixon]]s el 1874 tot aconseguint que el 1875 els incloguessin dins la reserva de Mahpiua Luta. El 1877 visitaria al president dels EUA per aconseguir una reserva a [[Reserva índia de Wind River|Wind River]] ([[Wyoming]]) amb els xoixons, els seus tradicionals enemics, amb qui havien signat la pau definitiva el 1871. Es calcula que el seu nombre el 1885 era de 972 individus, però el 1893 havien estat reduïts a 823, principalment per la manca d'aliments a la reserva, les malalties i l'alcoholisme.

Endemés, patiren l'establiment de tota mena de sectes cristianes, però només els episcopalians hi establiren escoles des del 1917. Des del 1887 se'ls intentaria aplciar la Dawes Act mercè la qual la terra tribal era repartida en parcel·les individuals, però finalment el 1904 s'acordà cedir-los els 2/3 de la reserva per ells.

Això no milloraria la situació de depauperació i malalties que patien, malgrat les protestes dels seus caps '''Lone Bear''' (1854-1920), cap de la tribu des del 1901, i '''Yellow Calf''' (1860-1938), successors de '''Black Coal''' i que el 1908 visitaren Washington amb '''Little Wolf''' per protestar per la seva situació.

Pel fet de no comptar amb reserva pròpia com els del nord, els va fer més propensos a l'aculturació, ja que, en no comptar amb reserva, no eren reconeguts com a tribu. Ja el 1879 el cabdill [[Little Raven]] enviaria el seu fill a estudiar a l'escola [[Carlisle (Pennsilvània)|Carlisle]] de la [[BIA]] per tal de demostrar lleialtat als EUA. El 1890 foren visitats per l'antropòleg [[James Mooney]], qui estudiaria entre ells el moviment ''Ghost dance''. Aquest moviment fou propiciat per la situació de depauperació provocada per la manca d'aliments, ja que, privats de la cacera, depenien totalment dels subsidis de la [[BIA]]. El 1889 s'havien reduït a 1.137 individus, i això facilitaria la predicació del profeta '''Black Coyote''', arapaho de Windriver, qui va rebre nombrosos adeptes entre ells. Anys més tard, molts d'ells es passarien al culte [[peyote]].