Arcabús: diferència entre les revisions

Habitualment un arcabús estava format per un canó de [[ferro]] d'ànima llisa d'aproximadament un metre de longitud, muntat sobre una fusta acanalada anomenada ''cep'' o ''caixa'', l'extrem de la qual, per on es recolzava a l'espatlla, es deia ''[[culata (arma)|culata]]''. Es carregava per la boca del canó, el qual tenia a la part posterior un orifici, per on es provocava la ignició de la [[pólvora]]. El mecanisme per a disparar s'anomenava ''[[pany (arma)|pany]]''. Al principi aquest consistia en [[pany de metxa]], muntat al cap d'una tija en forma de essa, el ''serpentí'', que es davallava mitjançant una cordeta o amb una molla o ressort activat per un gallet o ''clau'' (''[[arcabús de metxa]]''). El desenvolupament del pany de metxa i dels canons de petit calibre de ferro, material més barat i comú que el [[bronze]] va revolucionar els exèrcits, amb la implantació massiva de les armes de foc durant el {{segle|XVI|s}}.<ref>F.X. Hernández, ''Història militar de Catalunya''</ref> Més endavant es van desenvolupar diferents tipus de [[pany català|pany]], emprant una pedra de [[sílex]] posada al cap d'una peça anomenada ''ca'' que es feia fregar o percudir prop del fogó contra una pedra de [[pirita]], es fregava contra una roda dentada en l''''[[arcabús de roda]]''' o percudia contra el rastell en l''''[[arcabús pedrenyal]]''').

La ignició es provocava en el ''fogó'' o ''cassoleta'', una petita cavitat que es carregava de pólvora fina protegida per un ''cobertor''. La pólvora del projectil es carregava amb un recipient anomenat ''flascó'' i la del fogó, amb un ''flasqui­llo''; després, s'empraren càrre­gues de bala i pólvora preparades que es duien penjades a una ''ban­dole­ra''. La pólvora i la bala es ficaven fins al fons de l'ànima amb un ''carregador'' i es pitjava amb una ''baqueta''.