Areatza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
La vila disposava de només dos carrers, ''Bekokalea'' i ''Goikokalea'', en paral·lel al [[riu Arratia]] i d'un pont, ''Zubizarra'' que permetia passar a gual als traginers amb llana que davallaven de la meseta. Tenia a més, un petit bastiment de muralles que defensava la població i que alhora impedí el creixement de la població durant l'[[edat mitjana]].
La nova vila tenia el propòsit d'afermar una nova ruta comercial que unís la ciutat de [[Vitòria]] amb els ports del [[Cantàbric]] a través del pas de muntanya de [[Barazar]], sense assolir mai un gran desenvolupament urbanístic, malgrat convertir-se en l'únic punt d'[[Arratia]] en què es podien realitzar intercanvis gràcies a un petit mercat setmanal.
A més d'aquest paper comercial i comarcal, bona part de les mercaderies procedents dels ports de [[Bermeo]] i [[Bilbao]] amb destí [[Vitòria]] haurien de travessar la vila, fet que l'abastia regularment de cereals procedents de [[Castella]], facilitant el comerç de la producció local de claus i ferradures, activitat a la qual s'acabarien especialitzant molts areatzarres.
Línia 24:
Durant el set-cents, amb l'expansió general i l'auge del sector del ferro, Areatza sofrí una nova etapa de creixement que es reflectiria en un nou augment de la seva població. Arribaren a la vila nombrosos immigrants, sobretot en les dècades centrals, de [[1730]] a [[1780]], des de les zones rurals de la comarca.
Paral·lelament, i sobretot a la segona meitat del segle, els areatzarres augmentarien els recursos disponibles per fer front a l'augment de població. Es construïren fargues, potenciant la ramaderia mitjançant l'establiment d'una fira, i tractant d'augmentar la producció.
En el segle XIX, Areatza patiria una altra fase de creixement. Acabada la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]] i fins a finals dels anys vint, els areatzarres visqueren una etapa positiva lligada a l'augment de la producció de cereals. Finalitzada la [[Guerres carlines|guerra carlina]] s'emprengué la construcció de la carretera ''Bilbao-Vitòria'' per [[Arratia]] i d'un mercat setmanal. Amb el temps, i malgrat el sorgiment a la localitat de noves indústries, Areatza quedaria al marge de l'important procés industrialitzador que patiren d'altres regions de [[Biscaia]] i al marge del fort creixement demogràfic que acompanyava a la [[industrialització]], perdent població a favor d'aquells nuclis que funcionaven com a pols d'atracció.
Línia 46:
=== Arquitectura ===
==== Arquitectura civil ====
* ''Casc urbà'' : declarat com a [[Bé d'Interès Cultural]] amb la categoria de ''Conjunt Monumental'' el [[1996]] (BOVP de [[10 de juny]]). Respon a la tipologia habitual de les viles medievals, amb dos carrers llargs i paral·lels (''Bekokalea'' i ''Goikokalea'') tallats de forma transversal pels xamfrans de ''Zubizarra'' i ''Ilargi''. La xarxa urbana acollia unes illes de cases regulars, dividides en parcel·les gòtiques sobre les que s'erigien les cases de la vila, de les que s'ha conservat la nº7 de ''Bekokalea'', de finals del segle XV.
* ''Ajuntament'' : construcció del segle XIX d'[[estil neoclàssic]], obra de [[Luis de Bengoechea]]. Edifici apaïsat amb ampla façana cap a la ''plaça d'Aska''. La planta inferior està porticada amb onze arcs de mig punt.
* ''Palau Gortazar (o del Riscal)'' : l'edifici més noble i aristocràtic de la vila. La planta inferior correspon a finals del segle XVI i les superiors, de maó, són del primer terç del XVII. Les pintures heràldiques que adornen la part frontal són de [[1735]] aproximadament.
Línia 87:
A més dels programes didàctics amb centres escolars i d'altres col·lectius, des del mateix centre es desenvolupen les següents activitats:
* Visites guiades a l'exposició : totes les persones i grups que visiten el Parketxea tenen la possibilitat de realitzar visites amb les persones encarregades de l'equipament.
* Rutes guiades : partint sempre de la visita al Parketxea, es realitzen rutes turístiques de dia per l'entorn del Parc, incloent visites a altres museus de la zona, oficis tradicionals, restauració, etc.
* Itineraris ambientals : recorreguts concrets per diferents espais del Parc Natural : ''Ojo de Atxalaur i Superlegor'', ''Arraba i Kargaleku'', ''Saldropo i pas d'Atxuri'', etc.
Línia 107:
== Bibliografia ==
* ''Areatza-Villaro (Monografias de pueblos de Bizkaia)'', de Aranzazu Saratxaga Garai. Bilbao, 2003. {{ISBN|9788477523307}}.
== Enllaços externs ==
| |||