Etimologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.152.119.27. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 5:
La paraula etimologia prové del [[grec antic|grec]] ἔτυμον (''étymon'', significat veritable, de ''etymos'' veritable) i λόγος (''lógos'', paraula o tractat). El terme es va utilitzar per a referir-se originalment a la recerca del significat suposadament "original" o "veritable" de les paraules, basat en principis que en l'actualitat són rebutjats pels lingüistes contemporanis i considerats no científics. El {{segle|XIX|s}} va suposar la consolidació de l'etimologia, si bé l'interès per l'origen dels mots ja està present en els textos clàssics.
== Tipus de
Des del punt de vista diacrònic, l'origen dels mots es divideix en tres grups:
* patrimonials: són aquelles paraules que han evolucionat [[fonètica]]ment i [[semàntica]] des dels orígens de l'idioma (en [[català]], serien els mots que van evolucionar des del [[llatí]] fins a l'actualitat),
Línia 17:
== Mètodes de l'etimologia ==
Els etimòlegs es van servir d'un nombre de mètodes específics per a estudiar l'origen de les paraules, com ara:
* La recerca filològica: els canvis en la forma i el significat d'un mot poden ser traçats amb el suport de texts més antics, si existeixen.
* L'ús de les dades dialectològiques. La forma o el significat d'un mot pot mostrar la variació entre els dialectes, la qual cosa pot proveir pistes sobre la història primera.
* El mètode comparatiu. Per mitjà de la comparació sistemàtica de les llengües relacionades, els etimòlegs poden detectar quins mots es deriven d'una llengua comuna antecessora i quines altres són manlleus posteriors d'una altra llengua.
* L'estudi del canvi semàntic. Els etimòlegs sovint han de fer hipòtesis sobre els canvis en el significat de mots especials. Aquestes hipòtesis es proven amb el coneixement general dels canvis semàntics. Per exemple, la suposició d'un canvi en el significat es pot comprovar en mostrar que el mateix canvi va ocórrer en altres llengües també.
== Història de l'etimologia ==
L'etimologia neix a l'Índia, amb el [[Nirukta]] o interpretació dels textos sagrats. Destaca l'obra del gramàtic [[Pànini]], que va fundar les bases de la disciplina al segle V aC. Els grecs van importar les preocupacions índies i van desenvolupar les categories gramaticals, i analitzaren l'origen de les paraules més importants. [[Marc Terenci Varró]] va ser el romà més dedicat a qüestions etimològiques.
Durant l'edat mitjana, sovint es troben etimologies en les llistes de correcció de vocabulari, emprades en els monestirs per a tractar de mantenir el llatí sense corrupcions provinents de la llengua vulgar que parlaven els monjos. [[Isidor de Sevilla]] va escriure una obra sencera dedicada a l'etimologia des d'un punt de vista religiós.
Amb la il·lustració, sorgeix l'afany de convertir la disciplina en una ciència, usant el comparatisme, com en les obres de János Sajnovics o [[William Jones (filòleg)]], qui va establir les bases de l'indoeuropeu. El positivisme i l'estructuralisme van contribuir a l'expansió de l'etimologia i a l'estudi de la història de les llengües. Durant el segle XX, l'etimologia va entrar a formar part d'estudis com la filosofia o l'antropologia, ja que sabent l'origen i sentit primigeni dels mots es pot entendre millor el seu ús social i conceptual.
== Vegeu també ==
* [[Joan Coromines i Vigneaux]].
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|etimologia}}
| |||