Revisió del 21:10, 18 març 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 09:50, 20 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 6: Joana era la més gran dels fills nascuts dels seus pares. Només ella i dos altres germanes, Margarida i Maria, van viure fins a l'edat adulta, i els seus tres germans menors van morir en la infància. El primer matrimoni de Joana, el 1334, va ser amb el comte [[Guillem II d'Hainaut\|Guillem IV d'Holanda]] (1307-1345), que posteriorment va morir en batalla i el seu únic fill Guillem va morir jove, frustrar així el projecte d'unificar els seus territoris. El seu segon matrimoni va ser amb [[Venceslau de Luxemburg]]. El famós document, la fundació de l'Estat de Dret a Brabant anomenat ''Inkomst Blijde'' ("Entrada triomfal"), es va dictar el gener de 1356, amb la finalitat d'assegurar a Joana i al seu consort l'entrada pacifica a la seva capital, assegurar la indivisibilitat del ducat i per establir l'herència del ducat de Brabant en els seus "hereus naturals", que en el cas que Joana no tingués fills eren les germanes d'aquesta, Margarida i Maria, que eren més acceptables per als burgesos de Brabant que el govern per la [[casa de Luxemburg]]. A més es van ratificar totes les concessions o cartes dels ducs anteriors, es va millorar la seguretat judicial dels brabançons, es van concedir algunes llibertats individuals (per exemple inviolabilitat del domicili) i es van posar límits als ducs per declarar la guerra i per l'administració financera, coses en les quals participaria l'assemblea dels tres ordes (noblesa, clergat i burgesos). Els esdeveniments que van seguir van deixar el document en lletra morta, amb la incursió militar al Brabant del [[comtat de Flandes\|comte de Flandes]], [[Lluís II de Flandes\|Lluís II]], que s'havia casat amb Margarida, la germana de Joana, que es considerava a si mateix duc de Brabant per dret de la seva dona. L'agost de 1356 Joana i Wenceslau havien demanat a l'emperador Carles IV de donar suport a la seva causa per la força de les armes. Carles es va reunir a [[Maastricht]] amb les parts interessades, inclosos els representants de les ciutats, i tots van estar d'acord per anul·lar determinades clàusules del ''Inkomst Blijde'', per satisfer la dinastia dels Luxemburg. Línia 21: {{commonscat}} [http://www.historici.nl/Onderzoek/Projecten/DVN/lemmata/data/JohannavanBrabant Remco Sleiderink: ''Johanna van Brabant''. a: ''Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland'']. L. Campbell, "''The Tomb of Joanna, Duchess of Brabant''" Renaissance Studies 2.2, (2008) {{Autoritat}}

Joana de Brabant: diferència entre les revisions