Armand Jean du Plessis de Richelieu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 60:
A l'inici de la [[dècada de 1630]], els prínceps protestants alemanys s'enfrontaren a les forces catòliques imperials, i acceptaren després d'un seguit de derrotes, la [[Pau de Praga (1635)]]. França s'oposava a aquesta pau, en la qual els Habsburg sortien clarament victoriosos, i declarà la guerra al Sacre Imperi. Aquesta aliança oberta entre França i els protestants seria causa de denúncia a Richelieu per traïció a l'església catòlica. La guerra, comença de forma desfavorable per als francesos, que patiren diverses derrotes davant d'[[Àustria]] i Espanya. Tot i això, aquests no pogueren obtenir un avantatge clar sobre els francesos, els quals obligaren al replegament de les forces imperials amb un contraatac sobre [[península itàlica|Itàlia]] i [[Catalunya]]. La [[guerra dels Segadors|Sublevació de Catalunya]], donà avantatge als francesos, que reclamaren la sobirania de Catalunya. La guerra es prolongaria fins després de la mort del Cardenal i de Lluís XIII en diversos fronts, fins a acabar amb la [[Pau de Westfàlia]].
Les despeses militars, posaren perill les finances reials, pel que Richelieu creà la [[gabella]], un impost sobre la sal, i la [[talla]], un impost directe sobre la terra que el clergat i la noblesa aconseguiren evitar, caient-ne la gran càrrega sobre els estrats més pobres de la població. Per facilitar el cobrament d'aquests impostos i lluitar contra la corrupció, el Cardenal substituí els recaptadors locals per funcionaris al servei de la corona, la qual cosa no va ser ben acceptada i va causar diverses revoltes entre [[1636]] i [[1639]], que foren violentament sufocades.
[[Fitxer:Cardinal Mazarin.jpg|miniatura|El cardenal [[Giulio Raimondo Mazzarino]] succeí a Richelieu com a primer ministre recomanat a Lluís XIII pel mateix Cardenal. Retrat de [[Pierre Louis Bouchart]]]]
Línia 78:
L'època de Richelieu fou un moment crucial de reforma a França. A l'inici del seu ministeri, el país estava estructurat de forma bàsicament feudal, amb una noblesa poderosa i una gran varietat de lleis segons cada territori. Les diferents faccions de la noblesa conspiraven periòdicament contra el rei, disposaven d'exèrcits propis i s'aliaven amb diverses potències estrangeres. Durant el regnat del cardenal, aquest sistema es dissolgué a favor d'un [[estat centralitzat]], subordinant els interessos locals o religiosos als nacionals, representats pel rei.
Aquest període fou igualment clau quant a política exterior per a una França que, sota la direcció de Richelieu, va ser capaç de contenir la influència dels Habsburg. Richelieu no sobrevisqué per a veure el final de la [[Guerra dels Trenta Anys]], la qual significà la decadència del Sacre Imperi i l'ascens de França com a potència europea.
[[Fitxer:Richelieu le Bernin M.R.2165 mp3h9006.jpg|miniatura|Bust de Richelieu, per [[Gian Lorenzo Bernini|Bernini]] (1641)]]
Els èxits del cardenal foren clau també per al successor de Lluís XIII, [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]]. Aquest, continuà l'obra de Richelieu, i crea una [[monarquia absoluta]], legislant contra la minvada [[aristocràcia]], i eliminant tot rastre de poder hugonot amb l'[[Edicte de Fontainebleau]]. Gràcies a la victòria en la Guerra dels Trenta Anys, Lluís XIV pogué dur a terme una reeixida política exterior i establí l'hegemonia francesa que perduraria fins a finals del {{segle|XVII|s}}. A més, Richelieu establí les bases del futur [[Imperi colonial francès|Imperi Colonial Francès]].
| |||