Capella Reial de Granada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Acabada d'afegir plantilla "Segle" |
m Corregit: concordança |
||
Línia 23:
Al {{segle|XVI}} s'identifiquen tres etapes en la seva evolució: el seu naixement amb un esperit medieval i la sobrietat de l'edifici i de tota la institució subratllat pel desig de la reina que va voler ser sepultada «vestida en l'hàbit del benaventurat pobre de Jesucrist, Sant Francesc»; seguidament un període florit amb l'emperador Carles I qui adorna el temple i engrandeix la institució. És l'enterrament d'una dinastia i l'aparició del renaixement, la mostra humanista de la grandiositat de la gesta històrica. Acaba el segle amb Felip II qui, tot i mantenir el llegat, inicia la construcció d'[[Monestir de l'Escorial|El Escorial]] i constitueix l'[[arxiu General de Simancas]] com a projectes de futur, i on són traslladats la meitat de les restes reials i la llibreria de la Capella.
La institució viu un període decadent amb alguns canvis en el temple de gust barroc durant el {{Segle|xvii}}, fins a la segona meitat del {{segle|XVIII}} en que Ferran VI es proposa recuperar-la. Però els canvis polítics de començaments el {{segle|XIX}}
Amb el [[Concordat de 1851]] s'aconsegueix certa estabilitat seguida d'un Decret Reial de reorganització de les Capelles Reials. [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], que va visitar la Capella el 1862, impulsà un nou ordenament. Amb la Restauració s'aconsegueix un nou equilibri i neix l'interès per la investigació històrica, per la restauració artística i museística. Es manifesta aquesta orientació des dels anys del IV Centenari de les [[Capitulacions de Granada]] i el descobriment d'Amèrica. Queden com a fruit d'aquest període les primeres publicacions científiques sobre la Capella i els seus fons artístics.
|