Arquet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 10:
* El taló (de fusta de banús), lloc pel qual l'interpret l'agafa (part negra inferior).
* La punta, que es considera la part superior de l'arquet i que en els instruments occidentals actuals acaba sempre amb una punxa que permet equilibrar-ne el pes, atès que sovint el taló és pesant, tant pels materials de construcció com pel mecanisme de tensió de les cerres que conté.
* Les cerres són un gran nombre de [[pèl]]s de cua de [[cavall]] que van de la punta al taló.
 
Segons les cultures i períodes, han existit i continuen existint tipus d'arcs. A Europa, i fins a l'època [[música barroca|barroca]], els arcs tenien una curvatura còncava. Posteriorment, i per permetre una major tensió de les cerres i una major intensitat de so, es van construir amb una curvatura convexa, fins avui. Per això, els [[intèrpret]]s de [[música antiga]] toquen amb el tipus d'arc que correspongui a cada tipus de música interpretada.
 
Alguns elements constructius són: per donar-li la corba es talla un tros i, amb [[foc]], s'escalfa i se li dóna forma amb l'ajuda d'una tela;si el taló està mal posat, es pot fer malbé la resta (La corba també té a veure amb el centre de l'arc). L'anell dels arcs moderns, també fa que les cerres es reparteixin. El recobriment d'[[os]] que té la punta fa que la força que hi fan les cerres no desgasti la fusta de la punta.
 
Les característiques de so i expressives de cada instrument requereixen un tipus d'arc també diferent. Per això hi ha arcs més prims i llargs com per exemple el del [[violí]], o més amples i curts com el del [[contrabaix]]. També amb la nou (peça que inclou el mecanisme de tensió de la cerres, al taló) més ampla o més estreta en el cas del contrabaix, segons que es toqui amb tècnica francesa o alemanya. Tradicionalment els arcs de contrabaix han tingut les cerres fosques perquè corresponen a unes cerres més dures i resistents.