Tang posteriors: diferència entre les revisions

El [[880]] la dinastia [[Tang]] estava molt debilitada per una revolució de camperols dirigida per Huang Tchao. La capital imperial [[Chang'an]] i la segona ciutat [[Lo-yang]] van caure en mans dels rebels; la cort Tang va crida en ajut a una horda turca, anomenada tchöi o [[shato]] o shatuo (antiga transcripció xinesa tch'ou-yue i també cha-tó, que vol dir "gent del desert d'arena").<ref>Barthold, als articles ''Toghuz ghuz'' i ''Turks'' de l'Enciclopèdia del Islam. Barthold considera que aquesta tribu o tribus eren un subgrup dels toquz oghuz que al segle X i fins al XII vivien al nord de la [[mar d'Aral]]; aquest punt es també mantingut per Minorsky a ''Hudud al-Alam''</ref> Les fonts xineses del {{segle|VII|s}} els hi donen dos noms: Tch'ou-yue als que vivien com a nòmades a la part a l'orient del llac [[Barkul]], i Tch'ou, que poblaven la part a l'oest del mateix llac.<ref>R. Grousset, ''L'Empire des steppes'', considera que els shato eren una fracció separada dels turcs occidentals al segle VII quan s'havien establert a l'est del llac Barkul, i diu que el [[712]], davant els atacs tibetans a la regió del llac, els shato es van desplaçar una mica a l'oest cap a la regió de Kutcheng (Kou-tch'eng) on van romandre fins al [[808]] en què foren expulsats per noves incursions dels tibetans, i van demanar la protecció imperial xinesa; pel seu origen Brousset dona com a referència l'obra ''T'ang-chou'', traduïda per Chavannes, que a "documents, 96" indica que els Cha-tó eren una de les races dels Tou-kiue o [[turcs occidentals]] i un subgrup dels Tch'ou-yue turcs que als segles  {{Romanes|VII}} i {{Romanes|VIII}} vivien entre el Kutcheng i el llac Barkul.</ref>