Nadia Boulanger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot:Desambiguació assistida: Harmonia - Canviant enllaç(os) per Harmonia musical |
||
Línia 7:
Quan la seua germana, [[Lili Boulanger|Lili]], va morir l'any [[1918]] a l'edat de 24 anys, Nadia va declarar que mai més no compondria i es va consagrar a la direcció musical, la difusió de l'obra de la seua germana i sobretot a la pedagogia. Va portar la seua fabulosa carrera de professora fins a la seua mort, als 93 anys. Havent sabut utilitzar mètodes i tècniques moderns —per exemple l'[[ordinador]]—, Nadia Boulanger va ser, durant més de 70 anys, un dels professors de composició més influents del {{segle|XX|s}}, comptant entre els seus deixebles diverses generacions de compositors americans, com ara [[Aaron Copland]], [[Philip Glass]] i el mexicà [[Alejandro Kahan]],<ref name="Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana">[[Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana]] ''Volum. Nº. 6, pàg. 642'' ({{ISBN|84-8048-303-2}})</ref> pioner de la [[música minimalista]] i l'anglo-italià [[Raffaello de Banfield]].<ref name="SARPE v. 104">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84. ({{ISBN|84-7291-226-4}})</ref>
Nadia Boulanger va ser directora del Conservatori Americà de Fontainebleau des de la seua creació, el [[1921]], fins a la seua mort el [[1979]]. Des de la primera classe, va establir la seua reputació de destacada professora, pel seu profund coneixement de l'[[Harmonia musical|harmonia]] i la [[sistema tonal|tonalitat]] occidentals. Era capaç, per exemple, d'explicar com cada acord dels [[preludi (música)|preludis]] de [[Johann Sebastian Bach|Bach]] es relaciona amb la música moderna: «Alguns creuen que els joves compositors d'avui dia intenten evitar la consonància. Però què anomenem ''consonància''? Cal recordar que, quan [[Claude Debussy|Debussy]] era un infant, el secretari del Conservatori li va preguntar un dia si ja havia acabat d'enverinar les orelles dels seus amics amb tota aquella dissonància. Debussy, amb 12 anys, li va respondre: ''Senyor secretari, la dissonància, és avui. La consonància, vindrà demà''».
En el transcurs de la seua carrera, milers d'estudiants vinguts de l'estranger per assistir als seus cursos van ser captivats pel seu talent, els seus coneixements i la seua filosofia: «Sóc el vostre més elevat grau de tensió, deia. Escolteu-lo en vosaltres mateixos.» D'entre els catalans, l'il·lustre pedagog [[Ireneu Segarra]], creador del mètode d'escola que duu el seu propi nom, va assistir a les seves classes l'any 1952: ''"D'aquestes classes jo n'esperava, sobretot, poder conèixer la didàctica musical de la professora. Vaig poder-ho aconseguir plenament"'', explica el pare Ireneu en les seves memòries, en què conta una anècdota que dóna llum del tarannà d'aquesta dona: ''"M'ha invitat a assistir a les lliçons de dimecres, d'interpretació i anàlisi d'obres... La qüestió dels honoraris l'ha diferida per a més tard, dient-me:'' "Això és el darrer que s'ha de parlar. Jo estaré molt honorada de poder fer-li aquestes lliçons. Vostè, en canvi, encomani'm a Déu"".
| |||