Artur Martorell i Bisbal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Biografia: correcció |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Artur Martorell va néixer a Barcelona el 14 d'abril de 1894 en el si d'una família menestral (estrat superior de la classe obrera). Fill d'Agustí Martorell Donato i de Gertrudis Bisbal Prats tots dos de Barcelona. El primer contacte de Martorell amb el món de l'ensenyament tingué lloc als nou anys en qualitat d'alumne a l'institut Obrer Gracienc. Als onze anys, obtingué una beca per estudiar a l'Escola de Mestres Joan Bardina (1906), on hi tindria una influència decisiva en la seva concepció del magisteri mentre alternava els seus estudis com a alumne lliure a l'Escola Normal Oficial de Barcelona. Superats els dos primers cursos, en els quals va destacar per la seva intel·ligència, va obtenir el títol de mestre elemental (1908).
Els primers passos com a educador foren a les escoles del districte sisè, a les Escoles Parroquials de la Sagrada Família i a l'Escola Vallparadís de Terrassa. Finalment l'any 1914 obté el títol oficial de mestre amb la màxima nota l'any, publica el seu primer article "Ve l'istiu", col·labora en la primera Escola d'Estiu del Mancomunitat i accedeix a formar part de l'equip de mestres de les Escoles Catalanes de la Casa de la Caritat, on treballà fins a 1917. Aquest mateix any és cridat per Pompeu Fabra per anar a l'Escola d'Arts i Oficis de Badalona. Els estius de 1917 i 1918 organitzà unes colònies a Capdella, a l'escola i altres edificis annexos de la [[central hidroelèctrica de Capdella]] amb la voluntat d'introduir als nens els valors del paisatge, la natura i la tècnica. Els alumnes que hi assistien eren de les escoles franceses de Barcelona i de l'Ajuntament de la mateixa ciutat amb la voluntat d’integrar els dos estrats socials.<ref>
{{ref-web
| url = https://patrimonihidroelectric.paeria.cat/ca/calaix-historic/museu-hidroelectric-de-capdella/la-colonia-obrera
| títol = Museu Hidroelèctric de Capdella. La colònia obrera.
| consulta = 25 novembre de 2019
| format = HTML
| |||