Arverns: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
|related = [[vel·lavis]]
}}
Els '''arverns''' (llati ''Arverni'') foren una de les principals tribus de la [[Gàl·lia]] que van rivalitzar amb els [[hedus]] per la supremacia. La seva capital fou [[Augustonemetum]] (cal no confondre-la amb la ciutat que [[Estrabó]] anomena ''[[Nemossus]]''), és l'actual [[Clarmont d'Alvèrnia]] (capital de la regió que els deu el nom, [[Alvèrnia]]).
El seu territori estava limitat pel [[Cévennes]] i limitaven per aquest costat amb els [[helvis]], però entremig hi havia els [[vel·lavis]] i els [[gabals]]. A l'est tenien els [[hedus]], a l'oest els [[lemovices]], al nord-oest els [[bitúrigs]] i al sud-oest els [[cadurcs]]. Posseïen també la vall de l'[[Alier]] i una part del centre de la Gàl·lia.
== Etimologia ==
El significat del seu [[etnònim]] suscita debat. Per a la majoria dels historiadors, estaria compost pel prefix [[gal (llengua)|gal]] ''are'' (« prop de », « davant ») i de ''verno'' o ''uerno'' (« [[vern]] » o « vernedes »).<ref>{{ouvrage|auteur=Pierre Yves Lambert, Michel Lejeune|titre=La Langue gauloise|éditeur=Editions Errance|date=1994|passage=34}}</ref>
Línia 17:
== Història ==
El [[122 aC]] Fabius Maximus va fer una expedició contra els [[gal·lits]] (''calis'') i el rei dels arverns, Bituitis, fill de Luer, va demanar un tractat al senat però fou detingut de per vida; el [[121 aC]] els hedus i els [[al·lòbroges]] estaven en guerra i els darrers tenien als arverns i als [[rutens]] com aliats, però foren derrotats per Fabius a la confluència del [[Roine]] i l'[[Isère (riu)|Isère]] i els al·lòbroges van esdevenir súbdits de Roma però els arverns i rutens van conservar el seu territori.
[[Fitxer:Vercingetorix statère MAN.jpg|miniatura|[[Estàter]] d'or arvern amb la llegenda ''(VERCI)NGETORIX(S)'']]
| |||