Principi de no contradicció: diferència entre les revisions

El '''principi de no contradicció''', proposat i formalitzat per [[Aristòtil]], o de vegades anomenat '''principi de contradicció''', és un [[principi (moral)|principi]] clàssic de la [[lògica]] i la [[filosofia]], segons el qual una [[proposició]] i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.<ref>{{ref-llibre|capítol = principle of contradiction|llengua = anglès|títol = The Cambridge Dictionary of Philosophy|editorial = Cambridge University Press|edició =2a ed.|editor = Robert Audi}}</ref> El principi també té una versió [[Ontologia|ontològica]]: res no pot ser i no ser al mateix temps i en el mateix sentit, i una versió [[Lògica doxàstica|doxàstica]]: ningú no pot creure al mateix temps i en el mateix sentit una proposició i la seva negació.<ref>{{ref-llibre|cognom = Gottlieb|nom = Paula|capítol = Aristotle on Non-contradiction|llengua = anglès|url = http://plato.stanford.edu/archives/fall2008/entries/aristotle-noncontradiction/|títol = Stanford Encyclopedia of Philosophy|edició =2008a ed.|editor = Edward N. Zalta|consulta = 5 novembre 2009}}</ref> El principi de no contradicció és, juntament amb el [[principi d'identitat]] i el [[principi del tercer exclòs]], una de les lleis clàssiques del pensament .<ref>{{ref-llibre|capítol = laws of thought|llengua = anglès|títol = The Cambridge Dictionary of Philosophy|editorial = Cambridge University Press|edició =2a ed.|editor = Robert Audi}}</ref>