Àcid 3-hidroxibutanoic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 9:
El [[fetge]] de molts vertebrats pot convertir [[enzim | enzimàticament]] [[acetil-CoA]], sobretot quan hi ha producció excessiva, en [[acetoacetat]] lliure que és després [[redox |reduït]] a D-β-hidroxibutirat. Aquests dos compostos es transporten per la [[sang]] als teixits perifèrics on poden ser [[redox | oxidats]]. L'[[acetoacetat]] lliure, es redueix enzimàticament a D-β-hidroxibutirat per l'[[enzim]] [[hidroxibutirat deshidrogenasa]], que és un enzim lligat al NAD i que es troba localitzat a la membrana interna mitocondrial; la reacció és la següent:
 
<Center> [[Fitxer: Acetoacetate to beta-hydroxybutyrate.svg | 450px]] </center>
 
== Localització ==
[[Fitxer: 3-Hydroxybutyric acid Enantiomers Structural Formulae.svg |miniatura| Àcid ß-hidroxibutíric.]]
 
El lloc primari de formació de cossos cetònics és el [[fetge]] i amb menor grau d'activitat, el [[ronyó]]. L'acetoacetat i el β-hidroxibutirat produïts pel fetge constitueixen un excel·lent combustible per a la [[respiració]] en altres teixits, com ara el [[múscul cardíac]] i el [[múscul esquelètic]], en particular quan l'aportació de glucosa és limitat (durant el [[dejuni]]) o la seva utilització ineficient (deficiència d'[[insulina]]). No obstant això, en aquestes condicions, aquests mateixos teixits poden utilitzar fàcilment [[àcids grassos]] lliures com a font d'energia.