Atmosfera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 31.4.201.231. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Portrait of Jupiter from Cassini.jpg|miniatura|Vista de l'atmosfera activa de Júpiter, incloent la [[Gran Taca Roja|Gran taca roja]]]]
L{{'}}'''atmosfera''' és la capa de [[gasos]] que envolta la [[Terra]] (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre [[planeta]] o cos celeste. El terme ''atmosfera'' va ser creat pel [[neollatí]] al segle XVII com ''atmosphaera'' a partir del [[grec]]: ἀτμός [''atmos''] 'vapor'<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Da%29tmo%2Fs ἀτμός],
Henry George Liddell, Robert Scott, ''A Greek-English Lexicon'', on Perseus Digital Library</ref> i σφαῖρα [''sphaira''] 'esfera';<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Dsfai%3Dra^ σφαῖρα], Henry George Liddell, Robert Scott, ''A Greek-English Lexicon'', on Perseus Digital Library</ref> és una capa de [[gas]]os que pot envoltar un cos celeste de [[massa]] suficient,<ref>[http://www.ontariosciencecentre.ca/school/clc/visits/glossary.asp Ontario Science Centre website]</ref> i que es manté en el seu lloc per la [[gravetat]] del cos. Una atmosfera pot ser retinguda per més temps si la gravetat és alta i la temperatura és baixa. Alguns planetes consten principalment de diversos gasos, però només la seva capa externa és la seva atmosfera.
El terme ''[[atmosfera estel·lar]]'' descriu la regió exterior d'una estrella i típicament inclou la porció que comença des de la [[fotosfera]] opaca cap enfora. Les estrelles amb temperatures relativament baixes poden formar molècules compostes en la seva atmosfera externa. L'[[atmosfera terrestre]] té [[oxigen]], que és usat per la majoria dels organismes per a la respiració, i [[diòxid de carboni]] que fan servir les plantes, algues i cianobacteris per a la fotosíntesi; també protegeix els organismes vius dels danys genètics per la radiació ultraviolada de la llum solar. La seva composició actual és el producte de milers de milions d'anys de modificació bioquímica de la [[paleoatmosfera]] per part dels organismes vius.
== Pressió ==
Línia 16:
Es creu que Venus i Mart poden haver perdut gran part de la seva aigua després d'haver-se [[Fotodissociació|fotodissociat]] en hidrogen i oxigen per la llum solar ultraviolada i l'hidrogen va escapar. El [[camp magnètic terrestre]] ho evita en gran part.<ref>{{ref-publicació | autor=Seki, K.; Elphic, R. C.; Hirahara, M.; Terasawa, T.; Mukai, T. | article=On Atmospheric Loss of Oxygen Ions from Earth Through Magnetospheric Processes | publicació=Science | any=2001 | volum=291 | exemplar=5510 | pàgines=1939–1941 | url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/291/5510/1939 | consulta=2007-03-07 | doi=10.1126/science.1058913 | pmid=11239148|bibcode = 2001Sci...291.1939S }}</ref>
Altres mecanismes que causen escapament atmosfèric són el [[vent solar]], impactes, erosió, [[meteorització]] i seqüestració dins del [[regolit]] i els casquets polars.
== Composició ==
[[Fitxer:Top of Atmosphere.jpg|miniatura|L'halo blau de la Terra vist des de l'espai és deu als gasos de l'atmosfera ]]
L'atmosfera inicial dels planetes està relacionada amb la química i temperatura de la [[solar nebula]] local durant la formació i subseqüent escapament de gasos interiors. L'atmosfera originària es va modificar per factors complexos.
Les atmosferes dels planetes [[Venus (planeta)|Venus]] i [[Mart (planeta)|Mart]] estan compostes principalment per diòxid de carboni amb petites quantitats de [[nitrogen]], [[argó]], [[oxigen]] i traces d'altres gasos.
Línia 27:
L'atmosfera terrestre està en gran part dominada pels subproductes de la molta vida que conté: 78,08% nitrogen, 20,95% oxigen, quantitat variable (mitjana d'1,247%) de vapor d'aigua, 0,93% argó, 0.038% diòxid de carboni i traces d'hidrogen, heli i altres gasos nobles.
La baixa temperatura i major gravetat dels gegants gasosos [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]] els permet retenir gasos amb masses moleculars baixes. Aquests planetes tenen atmosferes d'hidrogen-heli amb traces de compostos químics més complexos.
Els satèl·lits Tità (de Saturn) i Tritó (de Neptú) tenen atmosferes considerables que estan formades principalment per nitrogen. Plutó té una atmosfera de nitrogen i metà similar a la de Tritó, però queden congelats quan l'òrbita de Plutó està més lluny del Sol.
Altres cossos del [[sistema solar]] tenen atmosferes extremadament fines sense estar en equilibri. Això inclou la [[Lluna]] de la Terra (gas de [[sodi]]), [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] (gas de sodi), [[Europa (satèl·lit)|Europa]] (oxigen), [[Ió (satèl·lit)|Io]] ([[sofre]]), i [[Enceladus (satèl·lit)|Enceladus]] (vapor d'aigua).
| |||