Atys (Lully): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 26:
==Sinopsi==
El pròleg transcorre al Palau del Temps. El Temps i el cor de les Hores del Dia i de la Nit lloen un [[heroi]] gloriós (Lluís XIV). L'acte I ocorre en una muntanya consagrada a Cibeles. Atys confessa en privat a [[Idas]] que està ferit d'amor, però li diu a [[Sangaride]], a qui felicita pel seu matrimoni imminent, que ell és indiferent a l'amor. Sola amb Doris, Sangaride desvela que s'estima més Atys que no el seu promès [[Celaenus]], i que enveja la indiferència d'Atys. Atys retorna. Ell i Sangaride expressen mútuament el seu amor, però amaguen els seus sentiments, ja que els [[frigis]] s'estan reunint per a honrar l'arribada de Cibeles.
L'acte 2 transcorre en el temple de [[Cibeles]]. Celaenus suplica Attis que li doni proves de l'amor de Sangaride. Atys respon que, com a esposa de Celaenus, Sangaride obtindrà obligacions i glòria. Cibeles, sola amb Celaenus, li anuncia que ha triat Atys com a gran sacerdot al seu servei. Sola amb [[Melissa]], Cibeles admet que estima Atys. Apareixen [[zèfir]]s voladors un una dansa enlluernadora. Els zèfirs i la gent de diferents nacions homenatgen el nou gran [[sacerdot]].
L'acte 3 transcorre en el palau del gran sacerdot de Cibeles. [[Idas]] i Doris avisen Atys que Sangaride pretén confessar la veritat a Cibeles. Mentre es debat entre la [[lleialtat]] a Celaenus i els seus propis desigs, Atys queda adormissat. Cibeles li ha demanat a la [[Son]] que anunciï el seu amor a Atys en un somni. Atys es desperta esporuguit; Cibeles és allà mateix, demanant pel seu amor. Quan Sangaride entra i implora ser alliberada del seu compromís amb Celaenus, Atys l'avisa que no comuniqui a ningú més la notícia. Tot i això, Cibeles percep un problema.
L'acte 4 transcorre en el palau del riu [[Sangarius]]. Sangaride no ha comprès els motius d'Atys i confessa a Doris i [[Idas]] que Atys ja no l'estima més, amb la qual cosa es prometrà a Celaenus. Sangaride i Atys s'acusen llavors mútuament d'infidelitat però finalment reafirmen el seu amor. El déu del riu [[Sangarius]] presenta Celaenus a les divinitats de les aigües, que aproven l'elecció de marit per a la seva filla i ho celebren junts. Malgrat això, el sacerdot Atys —actuant en nom de Cibeles— es nega a aprovar el matrimoni. Els zèfirs s'emporten lluny Atys i Sangaride mentre el cor protesta.
|