August Pi i Sunyer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
== Activitat acadèmica i mèdica ==
August Josep Carles Pi i Sunyer va néixer al carrer dels Banys Nous de Barcelona, fill del metge Jaume Pi i Sunyer, qui aleshores tenia 21 anys i era natural de [[Roses]], i de la seva cosina i esposa Carolina Sunyer i Quintana, de 25 anys i també natural de Roses,<ref>[https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6C9W-84?i=1038&wc=QZ7W-X5L%3A335015101%2C335015102%2C335511001&cc=2015324&cat=636896 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1879, número de registre 4095.]</ref> filla del polític [[Francesc Sunyer i Capdevila]]. August Pi i Sunyer es llicencià en [[medicina]] a la [[Universitat de Barcelona]] el [[1899]] i es [[doctorat|doctorà]] a la [[Universitat de Madrid]] el [[1900]] amb una tesi sobre la vida anaeròbica. El 1901 es casà amb Carme Bayo i Puig. Treballà com a professor auxiliar de fisiologia a Barcelona el [[1902]] sota les ordres de [[Ramon Coll i Pujol]], i el [[1904]] obtingué la càtedra de la [[Universitat de Sevilla]]. El [[1906]] presidí la comissió executiva del primer Congrés d'Higiene de Catalunya i el [[1907]] renuncià a la càtedra per tal de tornar a Barcelona dedicar-se a la investigació. El [[1914]] fou nomenat professor de [[fisiologia]] a la facultat de medicina de la [[Universitat de Barcelona]], de la qual el [[1916]] esdevindrà catedràtic numerari.
Des d'aleshores fins que marxà a l'exili es va dedicar a la medicina. Creà un centre d'investigació fisiològica al [[Laboratori Municipal de Barcelona]], dirigit per [[Ramon Turró i Darder]], amb qui treballà estretament i de qui es considerà deixeble. Arran dels seus experiments amb animals va fer diversos descobriments sobre els reflexos, els estímuls físics i la seva influència en el moviment respiratori. El dirigí 1920 l'Institut de Fisiologia de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]], on hi creà una escola d'un cert prestigi internacional. El 1912 fundà la [[Societat Catalana de Biologia]] dins de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], fou president de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] el 1926-1939, i director de la publicació ''Treballs de la Societat de Biologia'' (1913-1938), on hi publicà la major part dels seus treballs.
Línia 14:
Fou un dels fundadors de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] el 1916 i amic de [[Francesc Layret]]. L'any [[1918]] participà en les eleccions al [[Congrés dels Diputats]], esdevenint [[diputat]] pel [[Partit Republicà Català]] del districte de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]. Fou reescollit el [[1919]] i [[1920]], però abandonà el Congrés el [[1923]] quan el cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2889220%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref>
[[fitxer:095 Aquí va viure August Pi i Sunyer, c. Girona.jpg|miniatura|Placa commemorativa a la casa de Barcelona on va viure, al carrer de Girona núm. 20]]
Durant la [[Segona República Espanyola]] ocupà diversos càrrecs. Fou membre de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas de España, del Consell de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]] i del Patronat de Govern de la [[Universitat de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]] (1933-1939). Endemés també fou president de l'[[Associació de Música da Camera de Barcelona]].
En començar la [[Guerra Civil espanyola]] fugí amb la seva família a [[París]] i d'ací i marxà a [[Veneçuela|Veneçuela in 1939]], on fou invitat pel govern veneçolà i nomenat professor de fisiologia a la facultat de medicina de la Universidad Central de Caracas. Un any més tard, crea l’Institut de Medicina Experimental on s’hi formaran un gran nombre de metges veneçolans. Des del 1946 hi fou professor de [[bioquímica]] i, des del 1942, professor de biologia i bioquímica a l'Instituto Pedagógico Nacional de Caracas.
També fou fundador i primer president del [[Centre Català de Caracas]] el 1945. Presidí els [[Jocs Florals]] de la Llengua Catalana de 1953 i col·laborà a les revistes catalanes de l'exili [[Quaderns de l'Exili]] (1943-1947), publicada per la [[Comunitat Catalana de Mèxic]], i a [[La Nova Revista (1955-1958)]]. El 1963 marxà a [[Mèxic]], on morí el 12 de gener de [[1965]].
El 1980 les restes mortals del doctor August Pi-Sunyer van ser traslladades al Cementiri Municipal de Roses des de [[Ciutat de Mèxic]].<ref>Arxiu Municipal de Roses, 12.4 Fons Família Magester Flaquer, Certificat del Consulat General d'Espanya sobre el trasllat de les restes mortals del doctor August Pi-Sunyer. 25 d'agost de 1980.</ref>
| |||